Des d'una capseta...

28 de maig 2013

De casament holandès


Aquest cap de setmana he tornat a Eindhoven per culpa de la parella de la foto de dalt, per celebrar que el Dirk i la Karin es casaven. I si a bodes et conviden... doncs hi vas, faltaria!

Però no correm tant, ja arribarem a la cerimònia. Abans cal arribar-hi:

- A l'avió tenia finestra (com sempre que puc triar), al seient del mig no hi havia ningú i al seient de passadís hi anava un capellà (no li vaig preguntar, no va caler... l'uniforme amb alçacoll era pista suficient), llegint compulsivament l'iphone que duia a la mà fins que l'hostessa li va fer apagar. Li vaig poder donar un cop d'ull quan el va deixar al seient per cordar-se el cinturó i tenia pinta a ser l'evangeli o algun text similar en llatí.
- El tren de Schiphol a Eindhoven tenia wifi gratis. Encara ploro de l'emoció!

Dissabte al matí em vaig apropar a les capsetes, per comprovar si encara hi eren. I no només hi eren encara les capsetes... Deu fer uns set anys els grecs van penjar aquest imant del superman a sobre la capseta d'un d'ells. A maig del 2013 encara hi és!!! Increïble!!!



I ara si, el casament. La temàtica de tot plegat eren les bicicletes: la invitació era una postal amb un tandem, la decoració era a joc (veure foto) i la parella va arribar amb el nuvi pedalant portant la núvia en una mena de bicicleta adaptada.



Com és un casament holandès? Mireu que ho vaig arribar a preguntar, però no vaig ser capaç de trobar cap autòcton que fos capaç de contestar aquesta pregunta (i molts d'ells estaven casats!), o sigui que us haureu de conformar amb què us expliqui aquest.

Primerament, la cerimònia: relativament poca gent convidada, sobretot família i amics propers. En aquest cas una cerimònia civil on la senyora que l'oficiava es va passar tota l'estona parlant excepte els dos "Ja", fent una mena de repàs de la història de la parella. O això és el que vaig entendre jo de manera intermitent, que el raro és especialment raro si fa anys que hi tens l'orella desacostumada!!

Segon, una recepció, amb els mateixos convidats de la cerimònia. Brindis (amb cava!), tallar el pastís i degustar-lo, felicitar la parella i fer-s'hi fotos. Una part dels convidats marxa després d'aquest punt (si, casament per etapes i pots estar convidat al lot sencer o només a un tros).

Tercer, el sopar: simplement un sopar de bufet (m'explico, res a veure amb la parafernàlia de les bodes d'aquí). Típicament holandès. Bastant menys aforament que en les etapes anteriors.

I quart, la festa. Aquí el nombre de convidats puja considerablement, sobretot s'hi afegeixen amics i companys de feina dels nuvis. Ballaruca i cambrers que de seguida que et veuen sense got/copa a la mà et demanen què vols. Quan tothom ja està cansat de ballar (o d'estar dret al costat de la barra), la núvia tira el ram en la més pura tradició anglosaxona (jo ja em vaig posar ben a la punta -m'hi van fer posar, i no se li diu que no a una holandesa que fa mig metre més que tu...-, no fos cas que em caigués a mi... i la cara del xicot de la noia que el va agafar, impagable!) i la parella marxa. I just després es comença a repartir un petit snack pels convidats, que comencen a retirar també.

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 Comments:

  • Curiosa la boda a la holandesa.

    By Anonymous acolostico, at 8:27 a. m.  

  • Tot el que no siguin 4000 convidats és un casament íntim....

    Arribant en bici... Estan bojos aquests holandesos!

    By Blogger Anna, at 3:48 p. m.  

  • Eeeei quants bons records et deurien venir al cap, eh? Quina gran etapa! La de l'inici de la capseta!

    By Anonymous Culé, at 10:52 p. m.  

  • Una boda íntima...aquí no sabemos que es eso. Y si no tiene aperitivo, 4 platos y pastel menos aún.

    By Blogger Zonia, at 7:12 p. m.  

  • Crec que la discussió clau, efectivament, es la deficinició d'intim. Si van deu al sopar i 100 a fer el burro i a veure.. es intima?

    Ai no sé..

    pero res com Holllllllannnnnd

    By Blogger Bororo, at 11:05 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home