Tour de France

Feia 44 anys que el Tour de França no passava per les carreteres de prop de casa, i l'ocasió valia, malgrat el risc de pluja, armar-se amb la càmara i immortalitzar el moment en el que el gran grup ha passat a un pam d'on m'estava dreta. Hi ha sigut un pam perquè el meu pare m'ha apartat, que sinó hauria estat tan sols un dit!

Als tres escapats en aquell moment no els he pogut fer cap foto, però el "pelotón" ha passat en fila india per davant nostre, suposo que per culpa del vent de cara, tan aprop i tan ràpid que no he pogut distingir ningú.

I com que aquestes coses passen poc sovint i el temps ens ha respectat pels pèls, hi he anat amb temps de veure la caravana comercial que passava hora i pico abans que els corredors. Estava en una recta a la sortida del poble, poqueta gent i bona vista. La caravana? Home, doncs bastant garrepa... deu ser que els que hi anaven tenien fred o que guardaven els regalets per Barcelona.

Tossuderia

Fa uns vint-i-cinc anys (pam més, pam menys) quan els meus pares van comprar el solar on ara és casa seva, estava ple de palmeres (indígenes del lloc, pel que sembla, perquè jo no ho recordo). Per fer la casa es va buidar tota la terra que hi havia, es van fer els fonaments, el garatge, la casa i es va omplir el jardí amb terra nova.

Doncs resulta que per sota els fonaments, avall avall, hi debien quedar algunes llavors de palmera, que mica en mica han anat tirant cap amunt. Han trigat això, vint-i-pico anys en sortir d'allà sota i trobar el punt límit entre la construcció i el jardí, però ho han fet. I ara ens surten palmeres a cabassos al límit entre la casa i el jardí!!

N'han deixat viure un parell (premi a la tossuderia??) i ma mare diu que no les cuida... però oi que fa goig??

Jubilació

Després de disset anys i deu mil quilòmetres rodats, avui l'he anada a donar de baixa. Però no patiu, que me'n queda una altra per anar a la platja... que la tornada fa pujada!! ;)

After seventeen years and ten thousand km on its wheels, today's been its retirement day. But don't worry, there's another one for me to use to go to the beach... the way back is upwards!! ;)

Sant Joan

Avui és nit de coca (de crema, fruites o llardons... tot i que a mi la de llardons no massa...), petards (fins avui n'he sentit tirant a pocs... serà la crisi?? perquè no crec que la gent hagi posat seny d'un any per l'altre) i fogueres. Qui més qui menys sap que saltar per sobre la foguera (si és baixeta o per una cantonada, vamos... :p) porta bona sort. Si no et cremes, serà... Però hi ha d'altres tradicions menys conegudes associades amb la foguera de Sant Joan. La meva iaia, cada any abans que sortís el sol del dia 24 anava a trepitjar les cendres perquè deia que fer-ho et garantia un any ara no recordo bé si sense reuma i similars o directament de bona salut. Sigui pel que sigui, si algú passa prop de les cendres d'una foguera abans que surti el sol, que les trepitgi una mica (descalç!), per si de cas...

Roda el món i torna al born

Després de gairebé quatre anys, demà em "des-exilio". Aviat s'obre una nova etapa a Barcelona... però abans a gaudir uns dies de la Costa Brava :)

After almost four years abroad, it's time to go back home. Next stop, Barcelona... but before that, what about a few days at the Costa Brava?? :)

imatges (xxxiii)

Bicis, motos, bicis amb remolc... però algú ha vist mai un monocicle aparcat al carrer???!!

Have you ever seen a unicycle parked anywhere??

Art|40|Basel

Com cada any per aquesta època toca ArtBasel. Segons ells mateixos "the world's premier international art show for modern and contemporary work"... i molt me temo que no es queden curts. Per algú que no es dediqui al negoci és simplement massa, una exageració... no te l'acabes. I un passeig molt entretingut.

He aprofitat que a partir de les cinc l'entrada és a meitat de preu (i a mi més de dues hores mirant art en un mateix lloc em cansa) per anar a donar-hi un volt. Les peces exhibides són dignes de ser vistes... però alguna de la fauna que corre per allà també, us ho prometo!

Un cop entres, és art modern i contemporani pels quatre costats, agrupats per galeries (que quedi clar que la finalitat és fer negoci...), cosa que fa que no hi hagi cap lògica aparent a on pots trobar peces d'un mateix artista.

Aquí us deixo unes quantes cosetes que m'han cridat l'atenció... i no, ho sento noies, al Brad Pitt no l'he enganxat, va passar ahir. Catxis!

Esperança... blanca o blau-grana??? ;)


Si, és el que sol passar... que la trepitjo pobreta...

Un parell de Warhols (de qui crec havia vist poca cosa en viu fins avui). El segon, un mural d'onze metres era una de les peces centrals de l'exhibició, per on estava colocat, junt amb una retrospectiva dels últims anys de Miró.

Porque yo lo valgo... :p

Flors mortíferes??

Bitxitos...

El meu descobriment personal: Yashitomo Nara

Ah, i que consti que algunes de les peces que he vist si que les penjaria al menjador de casa (si tinguessin un preu... ehem... mooooolt més baix). D'altres ni que em paguessin!! xDD