Barça 2 - Athletic club 0

Partit en dissabte de setembre a les quatre de la tarda o com acabar cuits els que ens toca el sol al lateral. Visera, ulleres de sol i resant perquè els núvols de tant en tant tapessin el sol. A veure, senyors de la LFP, quan fa calor els partits a les 22h ja van bé, guardin-se els de les 16h (i les 12h) pel gener/febrer, home!!

La proximitat del partit amb l'11 de setembre el van incloure en els actes de celebració del tricentenari, cosa que va fer que per primera vegada es veiés el Barça de colors diferents als blaugrana en un partit de lliga a casa. La samarreta de la senyera es veu bé i a la graderia era majoria aclaparadora.

El partit va començar prou entretingut, es va apagar després i va acabar tornant-se a animar a la segona part. La defensa sembla prou sòlida per ara (de fet, tot i que sempre dic que no jutjo els nous fins a veure'ls dos partits en viu a l'estadi, al Bravo l'he vist dos partits i encara no el puc jutjar, amb prou feines li han xutat!). El Munir el més descarat en atac fins que el van canviar i després el Messi i el Neymar es van trobar per fer pujar el 2-0 al marcador. En general, per les alçades de temporada a que estem, sembla que donen bones vibracions. Que duri!

La pancarta commemorativa del tricentenari vista des del meu lloc (o sigui, ben poc)

Defensa decent + bona pressió = pocs xuts en contra

La samarreta de la senyera, la triomfadora de la tarda: a la gespa i a la graderia

M'agrada veure'l endollat!