Nit màgica a l'estadi. D'aquelles que repetiràs amb orgull "jo hi era". S'havia de remuntar i s'ha fet. S'havien de recuperar sensacions i s'ha fet. Havíem de reconéixer l'equip, i ho hem fet. Endollats des del primer moment. La primera dins. I els gols perfectament espaiats, l'últim al descompte, la cirereta de la celebració. Recordant aquell, s'han tornat a cordar el cinturó i han persistit.
"Que diuen que no li marco de jugada als italians?", doncs ja no ho podran dir més. La criatura segueix a la seva. Gran Iniesta també. I enorme el Busi. És a tot arreu i sempre on toca. Si el Xavi és la brúixola, ell és el punt de recolzament al voltat del que s'aguanta i es mou l'equip.
Per cert, es veu que les dues vegades anteriors (58 i 78) que havien coincidit conclave a Roma i partit del Barça, el resulat havia estat 4-0 pels blaugrana. Si més no curiós ;)
El mosaic (el missatge sempre el posen a lateral, no el veig mai...)
Dos més... moguts, però dos més ;)
E-nor-me
La sensació de tots al final. SI!
Etiquetes de comentaris: barça, Camp Nou, champions, milan, remuntada