Saludar... qui ha dit fàcil? ;)

Una cosa que és molt diferent aquí dalt (en general més nòrdics de més mediterranis, pel que he vist) és com saludar a la gent que et presenten. Salutació no formal, s'entén. En principi, allà baix és fàcil "fulanet/fulaneta", mua mua i ja està (sent dona, s'entén, jeje) Doncs no, un cop a l'exili no. Aquí es dóna la mà. I sense ser jo molt amiga d'anar petonejant a la gent per saludar-la, doncs costa una mica acostumar-s'hi... És com fer una passa enrera, augmentar la distància i llavors donar la mà. Curiós...

Una altra cosa és quan ja hi ha confiança, amb amics, aquí són tres (3!) petons... Ningú m'ha sabut explicar mai el perquè d'aquesta manca de simetria... I si voleu complicar la cosa, poseu tots junts a espanyols (2 petons), holandesos (3), alguns francesos (4) i gent d'altres contrades de la qui no saps si esperar-ne un, dos, tres o... cap... Qui deia que era fàcil??? ;)

A big difference i've noticed here is when you're introduced to someone (not formal, i mean), you "just" shake hands. Believe me, it is weird to me... in Spain i would kiss him/her twice and that's it. Shaking hands feels like stepping backwards, enlarging the distance and, after all that, saying hi. But that's not the only thing, with friends here it's three kisses... (what could be the cause of such asymmetry??). To make things worse, just put together Spanish (2 kisses), Dutch (3), some French (4) and other nationalities from whom you don't know what to expect 1? 2? 3? none?... Who said it was easy??? ;)