La Volta 2012

El dia de Sant Josep va começar l'edició 2012 de la Volta a Catalunya amb una etapa Calella-Calella. Aprofitant l'ocasió, des de la Capseta hi vam enviar el nostre enviat especial, ja que les despeses de transport (deu minutets a peu, si arriba) ens sortirien bé de preu. Aquí el reportatge resultant:

L'equip d'Esport3 a punt.

Els corredors després de l'esforç.

El guanyador de l'etapa (M. Albasini)

Fotos gentilesa del meu senyor pare. Així m'agrada, que em facin els deures! :)

Neuchâtel

La feina ens ha dut aquesta setmana a tornar a omplir el rebost de xocolata, o sigui, a Suïssa. Aquest cop a la part francesa (que "eh lo mismo pero no eh lo mismo"), a Neuchâtel. El congrés, com s'esperava. En aquestes coses el millor sempre és veure gent que fa temps que no veus. I si de propina et cau menjar vietnamita casolà, què més pots demanar? ;)

No sé si m'atreviria a picar a aquesta porta...

La bandera de la ciutat

Si fa solet dóna gust passejar per la vora del llac, amb la presència al fons dels Alps nevats.

Primera tongada, 2012

La primera de la temporada ja no està soleta... i el jardí de ma mare ja comença a fer goig :)
(Fotos cortesia de la meva sister)

La primera de la temporada

El jardí de ma mare comença a fer goig (i jo tinc ganes de veure de quin color surten les darreres incorporacions)

Barça 7 - Bayer Leverkusen 1

Com definiríem la nit d'avui a l'estadi? Partit de Champions, si fa no fa un mil percent de possessió, joc a velocitat de creuer, un peque descarat que fa dos gols... ah si, i una menudència, cinc gols de no res del Messi. Aquesta criatura no té límit... i com ens agrada! (I tot això després de demanar una aspirina, oh the irony, a l'escalfament perquè tenia mal de cap... si no n'arriba a tenir...). Aquesta imatge del Barça a Europa es la que fa que tot el continent miri cap al Camp nou amb admiració. I que duri!

La senyora Celia no es queixarà allà dalt... i si, avui he augmentat la col·lecció que dóna gust ;)

I, evidentment, en acabar directe a buscar la pilota per endur-se-la cap a casa! :)

I això el dia que al matí he fet aquesta foto ;)

I, si la nit no era ja prou bona, m'han convidat a cafè i galetes. Gràcies!!
Cafès que han fet que qui els ha anat a buscar i m'ha sorprès amb l'oferiment s'hagi perdut el tercer gol després que la seva parella es perdés el segon per anar a buscar aigua. El que es diu mal timing ;)

Barça 3 - Sporting 1

Barça 3 (Iniesta 41, Keita 80, Xavi 88) - Sporting 1 (Barral 49)

Els gols:

Tres gols marca de la casa de, probablement, els tres jugadors que millor partit van fer: Iniesta (o la llum feta futbolista), Keita (quin golàs! I mentre ell corria pel camp celebrant-lo, el Puyol corria igual però a treure's el xandall per entrar al camp) i Xavi (aquest any ha trobat el vestit de golejador al fons de l'armari... i l'està lluint a gust)

La resta:
La primera part va ser com jugar al fronton, ja el que va plantar l'Sporting a la seva àrea no es que fos un autobús (o una flota sencera) sinó una paret que rebotava la pilota cap al mig del camp sense voler atacar ni per equivocació gairebé. Res sorprenent tenint en compte que el seu entrenador es diu Javier Clemente.
La segona part... ve l'àrbitre tenia ganes de ser el centre d'atenció i ho va aconseguir. Tenint en compte el criteri que va mantenir amb totes les altres faltes durant els 90 min, estic convençuda que va expulsar el Piqué perquè és més jove, alt, guapo i ric que ell, perquè si no... I la resta de la segona part va fer que es pugui dir que va "perpetrar" un arbitrage, més que fer-lo...
Tot en contra, l'afició emprenyada (l'holandès assegut al meu costat també flipava amb l'àrbitre i tot i que no recordo massa floretes en raro, tinc molt clar que guapo no li deia... ;)), va tocar una remuntada èpica amb deu (i acabada amb nou), d'aquelles que serveixen per cremar adrenalina mentre hi ets i que tenen regust a justícia.

Una paret a ralltes vermelles i blanques