Barça 2 - Celtic 1

Una cosa sembla clara, aquest any toca èpica: el gol del rival (encara que a la foto digui el contrari jo em refio de la ràdio i del mateix "culpable", Masche en pròpia porta) en pròpia porta i el primer, per fer-ho allò que en deien más difícil todavía! i sant tornem-hi a remuntar (que no ha estat res). I els gols propis, un al darrer sospir de cada part (si, diu 90+4... tots els que ja eren fora abans que l'àrbitre pités i no l'han vist, massa poc!!)

La musiqueta de Champions... no sé com s'ha sentit per la tele, però al camp m'ha donat la sensació que havien perdut la tecla del volum. Fluix i desangelat, molt poc Champions.

Un central jugant de central, tota una novetat darrerament! El primer qualificatiu que, per mi, s'ha guanyat el Bartra: la sobrietat.

Color nou per a un Valdés que no acaba d'estar fi... i els compis que no ajuden, un altre gol en pròpia porta!!