Des d'una capseta...

02 de febrer 2013

L'he trobada, la marmita on va caure l'Obèlix de petit!

Aquesta olla es va fer a l'obrador del meu avi patern, segons està escrit a mà en ella, el 13/08/1949... i dóna per molts litres de poció! ;)

El de la foto, el meu oncle, que aquesta en concret no la va fer, però si que en va fer unes quantes en aquell temps.

Etiquetes de comentaris: fang, imatges, testos i olles

Ara cal que digues en quin moment vau submergir el teu model fotogràfic favorit i què dimoni li vau fer beure ;)

By Anònim, at 12:46 p. m.
Aquesta etiqueta, "testos i olles" hauria anat de perles pel post anterior... :-D

By Anna, at 4:50 p. m.
Entonces no había neveras, verdad, por qeu a mi el pote ese en la nevera no me cabe. Ahora la cantidad de cuajada debía de ser de órdago.

By acolostico, at 9:19 a. m.
esto es una olla y lo demás son tonterías :-)

By Sonia, at 5:28 p. m.
Puc dir que aquestes coses em cxiflen...!!!!!!

caxiflen i agraden!!!

Quina història...

By Bororo, at 11:20 p. m.
Se'ns dubte, peça única. I de valor incalculable. I no em refereixo a valor econòmic, és clar!

By Culé, at 6:59 p. m.
No em refereixo a valor econòmic, és clar. Segur que el té. Però mai superarà el valor que tu li dónes. Conserva-la tan com puguis!

By Culé, at 7:02 p. m.