After San Siro

Sempre dic que bruixeta potser si, però que endevina no... per tant, vaig errar el meu pronòstic pel Milan-Barça... ara que, fet i fet, no ens queixarem, oi?? 0-1... i a patir dimecres!! Perquè patir, patirem igual. Jo, de moment, mantic el meu pronòstic. Algú s'hi atreveix aquesta vegada???

El partit d'ahir... guanyar els italians, a la italiana. Quants hauríem firmat guanyar 0-1 l'anada de les semis de la Champions a San siro amb les baixes que hi havia ahir si ens ho pregunten a principi de temporada???!!! El Milan va fer de Barça perdonavides (sort que el Pirlo no és el Pippo, que si no...) i el Barça va aprofitar-les (-la, de fet). Guanyi o no guanyi la Champions (esperem que si! ;) ), aquest equip ha guanyat amb solvència al Bernabeu, a Stamford Bridge (Stamford Beach en aquells moments) i ara ha guanyat a San Siro... on el Milan feia que no perdia... bueno, gairebé ni el Maldini se'n recorda! ;p
Ahir van demostrar que aquest any, per fi!, són un equip sòlid que sap jugar-li a cada equip com li cal (van fer de Chelsea contra el Chelsea i de Milan contra el Milan), mantenint sempre la personalitat (el "joga bonito"). Un parell de detallets "trobats" a la web del Martí Perarnau que ho demostren: el rondo de més d'un minut gairebé al final del partit (voleu la pilota? doncs veniu-la a buscar!) i una col.lecció de caramelets d'aquell que hi ha de ser sempre (dedicada tant als que estan d'acord amb aquesta afirmació com als que no ;p )

I per acabar, esperem que el Rijkaard guardi dins una bombolleta fins dimecres als Ronaldinho, Deco, Márquez i Puyol... Ah, i algú pot fer que la grip del Pippo Inzaghi duri una altra setmana?

PD: Per què en aquest país on hi ha un milió de tipus de pa diferents no hi ha el que jo considero "pa"???!!!