segona tongada

El jardí de ma mare segueix sent l'enveja del veinat ;)

Barça 2 - Getafe 1

Partit d'aquells que no recordarem a final de lliga (i potser ni quan juguem el proper). Com era allò? D'aquells que guanyar-lo no et dóna lligues però perdre'l si que te la pot fer perdre. Doncs guanyat i poc més a afegir.

Jugadors, locals i visitants, amb samarretes d'ànims per l'Abidal. Moment "gallina de piel" just abans quan hi ha hagut tres minuts d'aplaudiments continus mentre als marcadors s'hi veia un vídeo d'ànims per l'Abi.

"Jesús la que acaba de fallar... no ho vull ni veure..."

El cotxe escombra i el metrònom

...i a la sortida ens esperava la lluna plena més gran en 18 anys!

Barça 3 - Arsenal 1, one step more

Hi ha pel·lícules on saps que el bo s'endurà la noia al final. Perquè se l'ha d'endur, perquè és bo... i perquè el cinema és així. Oi? Però estàs fins al final enganxat a la butaca, crispetes oblidades en algun lloc, maleint segons quins girs de guió que en el fons no calien (ara? això? aquí??!!), però que si tot acaba bé per l'heroi acabaràs valorant, perquè tot plegat ha fet que la història que t'han explicat sigui més èpica i més rodona. I sortiràs del cinema amb un somriure d'orella a orella, sabent que, una altra vegada, aquest director i aquests actors han fet bo el preu de l'entrada.
Ah, que no parlàvem de cinema? ;)

"Us en devem una, i aquests no fallen". De moment, el que no han fet "aquests" és fer-te quedar malament. I han fet un pas més per poder deixar-te bé.

Tornarem a sentir la música de Champions com a mínim un cop més a l'estadi encara aquest any. I com a màxim dos. Esperem que siguin dos :)

Cadascú col·lecciona el que vol, no??? Doncs això... I si la criatura ho sap i insisteix en ampliar la meva col·lecció... què puc fer jo, pobra de mi? ;) (I si, em segueix agradant molt aquest gest, per si algú ho dubtava :p)


Doncs resulta que no estava mort no... i dubto que després se n'anés de parranda. I com la resta de l'equip, no va fer res (on res és cap xut entre els tres pals) enmig de la gàbia de jugadors blaugranes que l'envoltava.

Primera tongada

Com cada any, les grogues són les més "matineres". Les jardineres de ma mare ja comencen a lluir. I aquest any, a part dels usual suspects, hi ha d'haver noves incorporacions. De quin color sortiran?? Vagi a saber... ;)

Barça 1 - Zaragoza 0

Partit d'aquells que no es recorden, que el rival surt a tancar-se i que no li ploguin gols, i que acabes amb les mans glaçades. El més fora del normal, els "oh la la!" del francès assegut al meu costat, indistintament per un detall tècnic dels blaugrana o per una falta (pitada o no) dels de blanc. Tres punts més, feina feta. Ara ja toca pensar en dimarts.

Last train? No dóna sensació de seguretat, però tampoc ens ha fet patir en extrem

Avui la llotja estava plena de dones, per "homenatge" a les sòcies al llarg de la història del Barça. Per mi s'ho podien haver estalviat. A part que més que una gràcia ho trobo discriminatori. Oi que no faran cap dia una llotja "només per a homes" expressament?? No dubto de la bona intenció, però aquestes coses, com a dona, m'emprenyen molt.

Guardiola ben assegut al principi del partit. El comentari: "Ja veuràs com no aguanta assegut tot el partit"

Un autobus de Saragossa...

Ho veieu? Òbviament dret i donant instruccions ;)