Barça 3 - Arsenal 1, one step more

Hi ha pel·lícules on saps que el bo s'endurà la noia al final. Perquè se l'ha d'endur, perquè és bo... i perquè el cinema és així. Oi? Però estàs fins al final enganxat a la butaca, crispetes oblidades en algun lloc, maleint segons quins girs de guió que en el fons no calien (ara? això? aquí??!!), però que si tot acaba bé per l'heroi acabaràs valorant, perquè tot plegat ha fet que la història que t'han explicat sigui més èpica i més rodona. I sortiràs del cinema amb un somriure d'orella a orella, sabent que, una altra vegada, aquest director i aquests actors han fet bo el preu de l'entrada.
Ah, que no parlàvem de cinema? ;)

"Us en devem una, i aquests no fallen". De moment, el que no han fet "aquests" és fer-te quedar malament. I han fet un pas més per poder deixar-te bé.

Tornarem a sentir la música de Champions com a mínim un cop més a l'estadi encara aquest any. I com a màxim dos. Esperem que siguin dos :)

Cadascú col·lecciona el que vol, no??? Doncs això... I si la criatura ho sap i insisteix en ampliar la meva col·lecció... què puc fer jo, pobra de mi? ;) (I si, em segueix agradant molt aquest gest, per si algú ho dubtava :p)


Doncs resulta que no estava mort no... i dubto que després se n'anés de parranda. I com la resta de l'equip, no va fer res (on res és cap xut entre els tres pals) enmig de la gàbia de jugadors blaugranes que l'envoltava.