London Postcards: Musicals

Una altra cosa que s'ha convertit en costum sempre que vaig a Londres, des que al viatge de fi de curs de tercer de BUP del profe de música ens va dur a veure l'Starlight Express (també ens va dur al 100 Club a veure el Chris Barber) és anar a veure algun musical al West End. Aquest cop en van ser dos, tot a última hora agafant les entrades el mateix dia: Rock of Ages i Priscilla Queen of the Desert.

Rock of Ages

Rock of Ages. Un musical ple de cançons rockeres dels 80 que fan que el públic participi, amb un argument previsible "noi coneix noia", un parell de personatges secundaris molt divertits que no seria el millor que he vist però que et fa passar una bona estona. Què pots dir d'un musical on la música que dóna pas a la mitja part és el Sweet child of mine?? ;)

Priscilla

I dissabte (remember, remember, the fifth of november) vaig anar a veure (per segon cop) Priscilla Queen of the Desert. L'any passat l'havia vist des del segon pis i aquest des de segona fila. La perspectiva canvia! ;) Ho fan molt bé, és una producció gran, rius i t'ho passes bé, el teatre acaba dret cantant i surts d'allà contenta. Recomanable, tot i que si a algú li fa gràcia que s'espavili, tanquen la paradeta el 31 de desembre.

Em queda pendent anar algun cop al teatre (sense musical). Algun altre cop! ;)