Des d'una capseta...

London postcards (a.k.a. tornant als bons costums de tardor)

Havia fet campana un parell d'anys, però si és novembre i hi ha parada per seleccions, això és Londres (i la Oyster segueix viva!). Vells coneguts que són un must, coses noves i sempre decidint what next sobre la marxa.

Començant com déu mana, un parell de cerveses al CASK amb una hamburguesa

Les vistes del meu B+B (molt recomanable, habitació dalt de tot, 61 escalons!)

Let's face the day!

Growing up

Coses que no poden faltar... i que semblen dir-te que l'any que ve caldrà tornar ;)

I des de la Tate Modern el que no pot faltar és LA vista

Radio robot

L'eterna discussió sobre què és art i què no...

Calder

Expo Alexander Calder. Molt xula.

Expo The World Goes Pop. Em va sorprendre molt (per desconeixement) la quantitat d'artistes (en femení) espanyoles amb obres estil pop de protesta contra el franquisme fetes als 60 i 70.

November. Poppies. Remembrance

Ye Olde Cheshire Cheese

Old Brewery Bitter de Samuel Smith. Entra molt bé quan dus tot el matí caminant

A vegades cal mirar amunt (@ Cortauld Gallery)

Teatre independent: RoosevElvis @ The Royal Court Theatre

Expo Tintin @ Somerset House

London Jazz Festival: Freestage @ Barbican

Farinelli and the king @ Duke of York's Theatre

Etiquetes de comentaris: imatges, london, viatjar

Wembley (Londoning, part IV)

Un dia de maig del 2011 vaig dir que, si aquell vespre uns que tots endevinareu qui eren guanyaven, en un viatge a Londres m'aproparia a visitar el nou Wembley. Al cap i a la fi, al 93 ja havia estat al vell (coses que es feien en un viatge de tercer de BUP no massa mesos després d'un cert gol de falta). El vell Wembley amb les seves torres va ser un "me l'imaxinava més gran!" amb totes les lletres. Encara recordo pensar "Això és la catedral del futbol?? Ermita amb prou feines!"... coses de tenir el Camp Nou com a única referència.

Com a curiositat, que soni de no se sap on als voltants el Bruce Springsteen mentre puges la rampa que duu a l'estadi no sé si li fan a tothom, però amb mi la van clavar! ;)

Bobby Moore, capità de l'Anglaterra que va guanyar el mundial del 66 a l'entrada de l'estadi

Un cop dins, apuntar-se al següent tour. El tour dura una mica més d'una hora, amb un guia (fan del Nottingham Forest) que t'explica detalls, anècdotes i fets:

"Aaah! Això ja és una altra cosa!". Un estadi nou (innaugurat el 2007 em sembla recordar), amb 90000 seients el més gran d'Europa (aquí el guia fa una pausa dramàtica i es mira la guiri que li ha dit que venia de Barcelona que somriu i aixeca la cella) amb tots els seients coberts, que el més gran en total és (i el guia senyala la guiri que li ha dit que venia de Barcelona) és el Camp Nou. Ja us puc ben assegurar que a la guiri que li havia dit al guia que venia de Barcelona no li faria res que el Camp Nou tingués una coberta com la de Wembley...

Això també ho canviava... el seients no crec que siguin més grans, però dono fe que més còmodes si que ho són!!

I en aquest punt entrem a les entranyes de l'estadi: la porta de l'ascensor reial i la porta de la sala reial, la sala de premsa, la zona de vestidors... De vestidors en veus dos (els dos d'un mateix costat), un el vestuari Champions (amb samarretes de jugadors importants de la Champions) i l'altre amb totes les samarretes de la selecció anglesa:

Les samarretes del vestuari Champions (que cadascú tregui la conclusió que vulgui ;))

Dins el vestuari decorat amb la selecció anglesa

Sir Bobby Robson en una paret

La sortida a la gespa

A peu de gespa

I per acabar hi ha una petita exhibició dels guanyadors de totes les Copes d'Europa / Champions. Tant de bo... oi? :p

Etiquetes de comentaris: imatges, london, viatges, wembley

A taste of London Jazz Festival (Londoning, part III)

Públic heterogeni en un concert al Cafè de Foyles

Del lloc ja us n'he parlat, el meu cafè preferit de London, on tenen un carrot cake i un baked cheesecake deliciosos... i on si tens sort enganxes musiqueta gratis. Aquest cop, però, no va ser sort. Com que els dies coincidien amb el London Jazz Festival, cada dia hi havia un tastet (un concert d'una hora) d'algun artista que després tocava algun altre dia dins el festival. Resumint: un tros de pastís, un cafè amb llet (o un te, o un refresc) i musiqueta gratis després d'haver caminat bona part del dia no és mala idea, oi??

Dilluns 12: Ivo Neame (piano) acompanyat d'un saxo. Jazz alegre, del que et fa bellugar el cap amb la melodia sense que te n'adonis.

Dimarts 13: Sam Leak's (piano) Aquarium (poetic chamber jazz of a very high order). Amb James Allsopp (saxo), Calum Gourlay (contrabaix) i Joshua Blackmore (percussió).

Dimecres 14: Una curiosa fusió (si més no per a mi), Ranjana Ghatak (veu, sons de la India) i Jason Singh (a Beatboxer, Vocal Sculptor and Sound Artist, segons la seva pròpia definició)

Etiquetes de comentaris: london, musica, viatges