#gràciesPep
Avui, últim partit de la lliga a l'estadi, no hem anat al camp a veure un partit. El partit era un tràmit de 90 minuts, l'important era el de després. Un, merescudíssim, comiat per la porta gran. Una festa d'orgull culé. Un missatge clar: gràcies Pep. Per tot, pel que ens has fet gaudir, pel que has canviat, per les grans coses i per les petites, pel futbol, per la imatge. Pel què i pel com. Per quatre anys que no hauríem imaginat ni en el millor dels somnis. Gràcies i molta sort. I no, no ens descordarem el cinturó... que sempre acabes tenint raó ;)
L'ambient en començar el partit, amb les banderoles. Insisteixo, quin goig que fa el Camp Nou ple de senyeres!!
Si, encara que no ho sembli, entre que hem arribat i hem fet allò que
hem anat a fer (aplaudir fins que les mans ens diguessin prou) hi ha
hagut un partit de futbol que ha servit perquè la criatura fes papilla algun altre récord (50 gols en lliga, 72 entre totes les competicions... i encara falten un parell de partits!)
;)
L'últim de la temporada. L'any que ve els seguiré caçant :p
La celebració del 4-0
Tot el Camp Nou aplaudint. Tot.
"...i fins aviat! que a mi no em perdreu mai"
No pensaves pas que te n'escaparies, oi???
...i la sardana de l'equip
No, del passadís final no en tinc fotos. Tenia massa feina a aplaudir. Fins aviat! :)
Banda sonora: Que tinguem sort, de Lluís Llach -que no podia faltar-, i Viva la vida!, de Coldplay -una cançó per sempre associada a un moment, un somriure i un equip inoblidable.
Etiquetes de comentaris: barça, Camp Nou, Guardiola, lliga