(Més) Allariz

Nova excursió de feina a Galícia (i mira que a l'avió li va costar decicir-se a baixar... em sembla que vaig veure la ria de Vigo quatre o cinc vegades esperant que el nuvolet que ens va fer abortar el primer intent d'aterrar fes el favor de sortir de sobre la pista), i els dies encara prou llargs per voltar per Allariz una estoneta als vespres.

En sortir de l'avió ens van donar un mini xupa-xups... per compensar les voltes sobre Vigo?? (No, no vull saber què ha de passat perquè et donin un xupa-xups mida normal, no fos cas...)

M'encanta aquest estil d'hotelet rural (A cozy room with a view)

The view

De finestres i geranis

Bar de poble (amb estrella galicia, what else?)

El centre històric (ple de casetes restaurades... i outlets de roba per parar un tren!)

Barça 5 - Real Sociedad 1 (Som-hi un altre cop!)

Tres mesos sense futbol... ja tenia mono de Camp Nou!! Any (futbolístic) nou, aventura nova, mateixes sensacions. Totes totes?? Bé no... que el primer gol de la temporada sigui de córner (el primer!) als 3 minuts de partit em sembla que és una sensació nova ;)

Coses per polir i lleugeres imprecisions, segurament manca de rodatge. Coses que no canvien i que no cal que ho facin. Una tornada més celebrada que els quatre gols que es duien i un gol d'aquells que si això fos una pel·lícula seria de guió ensucrat. Cinturó cordat, que comença la montanya russa!

M'agrada l'estètica, l'elegància del negre

Primer córner... gol!!! (unbelievable :p)

Any nou, seguim amb la col·lecció... avui dues, amb quantes fotos com aquesta acabaré l'any??

Bentornat!! (El fitxatge de davant d'aquesta temporada)

Les vacances

Per començar, un clàssic... els Focs de Blanes (llàstima que el dia que van ser millors no els vaig veure aquest any...). Els del dia de Santa Anna, correctes. Els del 27 curts, sense d'aigua i sense massa traca, o sigui un fail.

Unes vacances de relax:

Platgeta (cap al tard, que s'hi està més bé)

 Sofà, jocs olímpics a la tele, lectura i encreuats

I per acabar, un casament catalano-vietnamita d'una parella que viu a Suïssa (això deu ser allò que en diuen globalització... :p). Aquí algunes de les cosetes amb les que vam gaudir a El Serrat del Figaró:

I, qui ho diria, resulta que sóc capaç de ballar amb talons sense desnucar-me... i no, òbviament no hi ha fotos! ;)