Des d'una capseta...

04 de febrer 2013

Testos i olles


Una entrevista de recerca d'informació sobre l'ofici a la comarca ha fet que revisés peces i fotos de l'ofici de terrisser, ofici que havien practicat el meu pare i els meus oncles i, abans d'ells, el meu avi i el meu besavi. Resumint, que allò dels testos i les olles, en algunes cases és més veritat que en d'altres! ;)
L'olla del post anterior, gibrells, escorredors d'obra (el dia que se'm trenqui el que faig servir m'enduré un disgust, ara no se'n fan!), gerres, testos... I el que hauria pagat per veure'ls treballar el fang com fa el meu oncle a la foto!

I ja que he fet fotos, serà qüestió de presumir, no?
 

Gerra mida XXL (si algun dia a casa em tallen en bocinets, busqueu-me bé a l'olla del post anterior o en aquesta gerra :p)


Gerro jaspejat fet pel meu oncle (el de la foto del post anterior, no el d'aquest)



Càntir fet pel meu besavi, que deu rondar els 150 anys


Test i columna fets pel meu avi patern i regalats a la meva àvia pel seu prometatge (suposo, per tant, fets el 1927 o 1928)


Etiquetes de comentaris: , ,

5 Comments:

  • Els càntirs... Sempre els he trobat un objecte fascinant....

    By Blogger Anna, at 7:08 p. m.  

  • Fenomenal el botijo, y pedazo de invento.

    By Anonymous acolostico, at 9:47 a. m.  

  • Que familia de artistas...

    By Blogger Zonia, at 7:16 p. m.  

  • Són obhjectes d'antropologia humana, simbòlica, cultural.. és tot en en un... És fascinant...

    Absolutament fascinant...

    Datar, crear, mirar estris, saber com feien les coses la gent...

    És curiós el mon dels càntirs els testos i les olles!!

    Fascinant

    By Blogger Bororo, at 11:22 p. m.  

  • Ep, fins avui no he vist el reportatge!
    Doncs, què t'he d'explicar.El meu avi patern (quasi 97 anys) i el meu pare ho són. Bé, avui dia, i només des de fa uns 10 anys, ja no es fabrica ni s'enforna. Noia, és un ofici molt maco però, per desgràcia, a punt de desaparèixer.

    I tant, ja en pots presumir ja! Peces molt ben fetes! Felicitats per la part que et toca!

    By Anonymous Culé, at 6:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home