Des d'una capseta...

05 d’abril 2016

Deu anys, un homenatge i un clàssic

Avui fa deu anys el Barça també jugava quarts de Champions, però la tornada. Això vol dir que, encara que últimament sigui menys sovint, ja fa deu anys que escric tonteries per aquí. Als que encara aguanteu, gràcies per la paciència! :)


I tornem a les coses pendents, dissabte tocava homenatge al pare espiritual del Barça actual, al que va canviar la mentalitat d'un equip aixeca-recopes que donava les lligues per bones si es guanyava al Madrid (i de part de l'afició, que no tota...). Un personatge desacomplexat, un geni amb una lògica infal·lible. "Si vols una cosa, fes-la" #GràciesJohan



El meu petit homenatge

Aquesta vegada, amb el vídeo i l'homenatge, el club va estar a l'alçada

Ple com mai per a l'ocasió

I després hi va haver un partit. Dos equips que no van estar massa bé i al final va guanyar el qui va ser capaç d'aprofitar més les oportunitats.

Ja que no es va poder guanyar per dedicar-li al Cruyff, la ironía va voler que fos el Madrid qui celebrés ara una victòria a camp de l'etern rival com un títol. El llegat. "Elk nadeel heb z'n voordeel" ;)

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

06 d’abril 2014

Vuit


D'aquí una estona farà vuit anys (i un dia) que el Barça jugava quarts de final de la Champions (de la de Paris), servidora vivia en una capseta al cor de Tulipalandia i va néixer aquesta Capseta. Vuit anys!!! Verge santíssima!! Vuit anys, quatre països, quatre feines diferents, força llocs, bastantes cerveses, molts partits del Barça i una bona carretada de fotos.

M'ho diuen el dia que vaig començar, tant el que ha passat des de llavors com que vuit anys després això encara duraria i li contesto a l'autor de la frase que deixi la beguda!!

I com que un post com cal acostuma a dur fotos, aquí unes quantes de la passejada d'aquest matí:

Una llebre, mida vedell quasi, davant una tomba al cementiri d'aquí darrera

A promise of spring

Industrielandskapet

Streetart

Zona de pesca (a pagar, amb sms si vols, com la zona blava)

Etiquetes de comentaris: , ,

05 d’abril 2013

7



Avui fa set anys el Barça jugava la tornada de quarts de final de la Champions de Paris mentre en una capseta a Tulipalandia naixia aquest blog. Set ja??!!! Mare de déu... Ha plogut molt des de llavors (i més si tenim en compte on era la capseta que va inspirar el nom!): tres països com a camp base, déu sap quantes fotos, si fa no fa la mateixa quantitat d'anècdotes i tonteries i, darrerament, tota una col·lecció de Messis senyalant el cel. 
Gràcies per ser-hi! (I no us descordeu el cinturó encara, que les impressions, històries i tonteries vàries no s'han acabat... ni, esperem, els gols del Messi!)

Etiquetes de comentaris:

05 d’abril 2012

6 & tulips

Avui toca començar aquest post amb sis tulipes com sis sols per celebrar que, encara que sembli mentida, aquesta capseta que va néixer al país de les tulipes avui fa sis (!!) anys que recull "impressions, històries i tonteries vàries"... i uns quants partits de futbol :p
M'ho diuen el dia que vaig començar, que al cap de sis anys això seguiria viu i tracto de sonat a qui ho hagués dit, però té tota la pinta que la sonada sóc jo (si, ja ho sé, cap novetat aquí, com deu estar dient en veu alta en llegir aquesta frase una lectora fidel :p).
I per celebrar l'ocasió, què millor que unes quantes fotos de tulipes?? ;)


Today this little box is 6 years old... six years sharing stories, places, experiences, photos and other nonsense... and a few Barça games ;) If the day i started this someone had told me "six years down the line you'll still be posting regularly" i would have answered something like "you're out of your mind!!". Seems i'm the one out of my mind (but no news there, hehe :p).
Best way to celebrate the anniversay of this blog born in "Tulipland"?? Pretty pics of a few tulips ;)


Sis anys... sis!... marededéusenyor... m'ho diuen el dia que vaig començar i contesto "boig!"


I tornem al jardí de ma mare:

El final de la primera tongada...

...i la segona en tot el seu esplendor a la mateixa jardinera uns dies després.

I la prova que amb la segona (més variada) el jardí de ma mare segueix sent l'enveja del veïnat... llàstima que durin tan poc les tulipes!

Les noves incorporacions de l'any




I els clàssics de sempre

Etiquetes de comentaris: , ,