me'n dóna un dels d'allà a la punta?

He baixat del tram i m'he parat a la fleca a buscar una mica de pa. En aquest país tenen tres milions de pans diferents que semblen concursar a veure quin té el nom més estrany. Jo normalment n'agafo un que s'assembla força al que hom entendria per "pa"i que té el nom fàcil (a ser possible blanc, si no doncs fosc...). Bé, avui no n'hi havia d'aquest però n'hi havia uns d'aspecte semblant a un pa de quart. Entro i demano "un pa d'aquells de la punta d'allà, que no sé com es diu". La noia n'agafa un i pronuncia un nom compost de tres o quatre paraules ininteligible (com dir supercalifragilisticoespialidoso al revés i acabat en -li, vamos...) com preguntant "això és el que vols?". Sabeu què us dic? Era el que li havia demanat, o sigui que somriure, reacció "si, si" com volent donar a entendre que si, que volia precisament aquell del nom raro i cap a casa... la propera vegada tornarà a ser "el d'allà a la punta" ;)

Today i stopped by to buy some bread (here they have a million different kinds competing to see which one has the most difficult name for me to say...). As there was none left of the one i usually get (the closest to "normal bread" with an easy name) i decided to get another one of the small looking normal. "Can i get one of those breads in the corner, i don't know how they're called?" The girl goes, takes one and looks at me, "a FGTREGFDGDSRTGli?". I said yes, but believe me, next time it's going to be "that in the corner" again! ;)