Des d'una capseta...

29 d’octubre 2008

me'n dóna un dels d'allà a la punta?

He baixat del tram i m'he parat a la fleca a buscar una mica de pa. En aquest país tenen tres milions de pans diferents que semblen concursar a veure quin té el nom més estrany. Jo normalment n'agafo un que s'assembla força al que hom entendria per "pa"i que té el nom fàcil (a ser possible blanc, si no doncs fosc...). Bé, avui no n'hi havia d'aquest però n'hi havia uns d'aspecte semblant a un pa de quart. Entro i demano "un pa d'aquells de la punta d'allà, que no sé com es diu". La noia n'agafa un i pronuncia un nom compost de tres o quatre paraules ininteligible (com dir supercalifragilisticoespialidoso al revés i acabat en -li, vamos...) com preguntant "això és el que vols?". Sabeu què us dic? Era el que li havia demanat, o sigui que somriure, reacció "si, si" com volent donar a entendre que si, que volia precisament aquell del nom raro i cap a casa... la propera vegada tornarà a ser "el d'allà a la punta" ;)


Today i stopped by to buy some bread (here they have a million different kinds competing to see which one has the most difficult name for me to say...). As there was none left of the one i usually get (the closest to "normal bread" with an easy name) i decided to get another one of the small looking normal. "Can i get one of those breads in the corner, i don't know how they're called?" The girl goes, takes one and looks at me, "a FGTREGFDGDSRTGli?". I said yes, but believe me, next time it's going to be "that in the corner" again! ;)

Etiquetes de comentaris: ,

10 Comments:

  • La qüestió és saber què vols, tot i que no sempre t'entenguin els altres... per cert.. tu també parles alemany?? Mein Gott!!!

    By Blogger Delfica, at 8:10 p. m.  

  • tu també parles alemany?? Mein Gott!!!
    Parlar, parlar... si aconsegueixo fer-me entendre ja em dono per satisfeta! Però és el que parlen aquí, o sigui que quin remei queda ;)

    By Blogger Marta, at 8:28 p. m.  

  • Potser va veure't la cara de guiri sorpresa? ;-)

    By Blogger manu, at 10:24 p. m.  

  • quan el d'allà a la punta acaba sent el d'allà a la punta, la cara de políglota consumat/ada que se li queda un/a és de foto.

    By Blogger òscar, at 10:41 p. m.  

  • No hi ha res com l'idioma universal dels signes! senyales amb el dit, fas que sí amb el cap i somriure. Mentre no et prenguin per guiri i et cobrin el doble de preu!!
    Culé

    By Anonymous Anònim, at 11:09 p. m.  

  • - me da una brabrabra de pipas?
    - Una bolsa de que?


    :D

    By Anonymous acolostico, at 11:37 p. m.  

  • El tema és que quan arribis a casa el que hagis comprat sigui pa... i no alguna altra cosa semblant, ja sigui dolç o salat...(pq no seria el primer cop que algú, estant voltant pels puestus, pensat que compra un brick de llet de vaca, arriba a casa i es troba que ha comprat llet d'arròs, un caldo o...)

    A Istambul, als restaurants, fan una coa molt pràctica: et porten una safata mab tot de platets amb els entrants... I tu tries assenyalant.. Pràctic!

    By Blogger Anna, at 10:43 a. m.  

  • o també et pots trobar ...
    De quina punta?
    o que ella els va tocant i tu no, no , no i sí!!! quan l'encerta .

    By Blogger mai, at 6:28 a. m.  

  • Si els pans son tan bons com a d'altres parts d'Europe (oe l nostre tan dolent).. perquè no va provant.. algun d'aquests especials.. segur que algún es boniiiiisimi :)

    By Blogger kike, at 7:53 p. m.  

  • Fer-se entendre entre els gestos i un alemany macarrònic va funcionar perquè m'entengués a la primera el que volia.
    I que no sóc local salta a l'oida a la que obro la boca... el meu alemany macarrònic és alemany standard, no pas suís-alemany! :p

    @kike
    No, aquí els pans (alguns si més no) s'apropen bastant al nostre. No com a holanda que tenen un milió de tipus de pa excepte un... pa ;)

    By Blogger Marta, at 10:29 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home