Running

Si, ja ho sé, això de sortir a córrer ara s'ha tornat mainstream. Val a dir que jo havia sortit a córrer de tant en tant quan feia bon temps i tenia natura aprop (córrer per la ciutat és odiós) tant a Holanda com a Suïssa, però no ho havia fet mai de manera més o menys regular com ara.

Si córrer està de moda allà baix, aquí dalt multipliqueu-ho per bastant. En general qualsevol cosa que tingui relació amb la natura té molt més èxit aquí dalt. En el meu cas va ser una activitat que em va ajudar a adaptar-me al nou entorn, a la nova vida. Afortunadament visc a tocar del riu, on hi ha camins molt ben cuidats que a estones sembla que corris pel mig del bosc, i mica en mica he anat ampliant el circuit pels caminets del parc i entorns. I mica en mica m'hi he anat enganxant, tant com els dies d'hivern m'han permès, que la poca llum de dia i la neu no ajuden massa.

Els que em coneixeu podeu riure, tinc malles i samarretes ajustades per córrer... si, jo... i fins i tot guants per sortir a córrer! Però m'agrada la sensació un cop tot el teu cos, de cervicals en avall, agafa una certa cadència, un cert ritme i va en automàtic, amb la música relativament alta bloquejant el món exterior, els ulls resseguint el paisatge i el cap lliure, anant on li cal o evadint-se, rumiant, escrivint posts imaginaris.