Propera parada

En un parell de setmanes començo (altra vegada) vida nova en un país nou. Nova feina, nova city, gent nova, nou idioma... si és que em fico en uns embolics... ;)

Acabar experiments, començar a llençar coses i a pensar com empaquetar les altres, la burrocràcia, els comiats. L'estat d'ànim a les muntanyes russes entre la il·lusió de la nova etapa i el pànic que això comporta, i la tristesa de deixar enrera tot el que he trobat aquí. En fi, qui m'ho hauria dit... les voltes que dóna la vida!

Ah, no patiu, la capseta seguirà oberta. Deixarà de ser literalment una capseta per passar a ser una capseta metafòrica, el raconet des d'on jo veig el món. I no, no penso canviar-li el nom al blog o obrir-ne un de nou. Seguirem a Tulipalàndia, malgrat no viure-hi a partir del juny, que no deixa de ser el lloc on va néixer aquesta "capseta".

Lately i feel a bit blue...

In a couple of weeks i (once again) start a new life in a new country. New job, new city, new people, new language... & now myself standing somewhere between the excitement & the panic that such a new step involves, and the sadness of leaving what i found here. I will miss you guys!

But don't worry, this "little box" (capseta) will stay open. Tough not being written literally from a little box... i think i deserve real walls by now! ;) And despite from june on i won't be living in Tulipland, i won't change the name of the blog, as it was born in Tulipland.