Des d'una capseta...

25 de febrer 2008

ICEjant en primera

Aquest cap de setmana he anat d'excursió a Jena, a celebrar que el sr Acolostico es feia vell. Una bona excusa per fer el turista una mica i celebrar. Però bueno, a això ja hi arribarem un altre dia. Avui, per començar, ens centrarem en els viatges perquè, per obra i gràcia de la divina providència (uséase, perquè sorprenentment era més barat) vaig fer els viatges en primera en l'ICE alemany. I clar, la comparació amb el rodalies de la Renfes és... bé, millor que no la fem... Seient còmode i ajustable per escarxofar-te més a gust, infinit espai, endoll per si vols connectar el pc, t'ofereixen cacauets o xocolatines o similar, passen a preguntar-te si et porten ells alguna cosa del bar... El que us deia, igualet que el rodalies. ;)

Una curiosa sensació: fosc a fora, dalt d'un tren que es mou a tota velocitat pel mig d'alemanya, concentrada en el teu llibre tens la sensació de ser enlloc.

Però no tot havien de ser flors i violes. La DB no és la Renfe, però tampoc és perfecta, no us pensésiu pas. Anant cap a Jena, el primer canvi és a Frankfurt. Un canvi relativament curt: baixa del tren, corre escales avall, localitza l'andana on vas i corre escales amunt. Arribes a l'andana que toca, mires el rètol del tren i hi llegeixes "this train is cancelled"... com diria el Shin Chan, "pànic, pànic!". Durant mig minut el que et passa pel cap és "merda! i què collons foto jo ara al mig d'Alemanya??". Per sort, algú que ha sortit del trance abans que tu ha anat a preguntar i sents que diu en veu alta "er komt, er komt!" i respires. Resulta que el que arriba no és un ICE com esperes, sino un tren més vell, amb els vagons diferents. No les acabes de tenir totes, però puges. Un cop dins no saps on seure perquè no és el tren on tenies seient reservat. Al final, algú que et veu amb cara de perduda i et diu, directament en anglès, que seguis on vulguis, que és un tren diferent, bla bla bla. Mira, almenys guanyes conversa per una estona amb algú acostumat a fotre's la pallissa amunt i avall cada cap de setmana. Ara feia temps que no em passava, això d'acabar xerrant amb algú amb qui coincideixes en un tren o un avió. No ho negaré, m'agrada.

A la tornada, agafes l'ICE a Weimar i va 6 minuts tard (això si, et demanen disculpes diverses vegades... tot un luxe! xD) i en teoria tens 13 min a Frankfurt. Ai. En fi. Què hi farem, ja te'n preocuparàs a Frankfurt, abans no val la pena. Frankfurt: mateix sprint que a l'anada però a la inversa i més ràpid. Arribes a temps, uffff! Això si, missatge que no acabes d'entendre pels altaveus sobre el teu tren. Corres a llegir el cartell que diu que excepcionalment aquell dia aquell ICE canvia de via. Doncs au, cap a l'altre via i a seure un parell d'horetes i mitja més fins a Basel. Sabeu què? No sé si pensar que a l'estació de Frankfurt li agrada riure's de mi...

3 Comments:

  • Estar en ningún sitio, simplemente en movimiento, esa sensación de viajar...

    Vamos, que hoy en día existe la teleportación, pero dura horas...

    By Anonymous acolostico, at 8:21 a. m.  

  • carai, quines peripècies. Si que és una putada quan estàs en una estació de tren-metro en un país estranger i hi ha problemes

    By Blogger haikuvisual, at 9:19 a. m.  

  • No hi ha res de perfecte, però que arribis abans a Madrid amb l'AVE que a certs punts de Catalunya amb Rodalies té nassos.

    By Blogger manu, at 9:29 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home