Coses d'anar amunt i avall

Anar amunt i avall per aquests móns de déu a vegades fa estranys companys de viatge circumstancials, per una estoneta o unes hores. I jo potser hi tinc una predisposició especial a això de passar-me una estona parlant amb algú completament desconegut, algú de qui potser, quan t'acomiades no saps ni com es diu, ni falta que fa. I fent memòria, annecdotes d'aquestes en tinc unes quantes:

- Un rapper canadenc negre amb la pinta típica esperable, enjoiat com l'M.A. del Equipo A i que actuava en algun lloc de la plaça reial de Barna.

- Una russa rossa que anava cap a Blanes des de Barna i amb qui després de molta estona de parlar de petards sense saber la paraula anglesa vam descobrir que en rus es diuen "petarden" i això ens hauria estalviat molta feina...

- Un paio tot tristot perquè acavaba d'acomiadar-se del seu nòvio a Ginebra i trigaria com dues setmanes a tornar-lo a veure.

- Un gironí d'estada a Delft amb qui crec vam coincidir tres o quatre vegades seguides sense posar-nos d'acord.

- Una noia que em va veure cara de voler xerrar (això com es veu??? :p) a l'últim tren de Barna... i una dona gran que va aprofitar l'avinentesa per ocupar el seu lloc quan la primera va baixar i va aprofitar per explicar-me les aventures de la seva filla com a estudiant de primer de química...

- Un metge alemany que fa set hores d'anada i set de tornada cada cap de setmana per passar-lo amb la seva dona, que havia anat a ajudar després del tsunami i que estava a punt d'anar-se'n un meset a fer de metge de submarinistes en una illa paradisiaca del pacífic.

- Un turc d'origen kazak amb ganes de parlar sobre la diferència entre turcs i kazaks, les seves tradicions, clans, etc.

- Un sud-koreà de turisme per Europa en tren que va desplegar un mapa d'Espanya i em va preguntar llocs per visitar... (ah, posats a dir-li res, li vaig dir Cadaqués...)

I més que segur oblido o que simplement han estat creuar un parell de frases en un tren, tram o avió... I ho admeto, m'agrada :)