Des d'una capseta...

13 de juliol 2008

Coses d'anar amunt i avall

Anar amunt i avall per aquests móns de déu a vegades fa estranys companys de viatge circumstancials, per una estoneta o unes hores. I jo potser hi tinc una predisposició especial a això de passar-me una estona parlant amb algú completament desconegut, algú de qui potser, quan t'acomiades no saps ni com es diu, ni falta que fa. I fent memòria, annecdotes d'aquestes en tinc unes quantes:

- Un rapper canadenc negre amb la pinta típica esperable, enjoiat com l'M.A. del Equipo A i que actuava en algun lloc de la plaça reial de Barna.
- Una russa rossa que anava cap a Blanes des de Barna i amb qui després de molta estona de parlar de petards sense saber la paraula anglesa vam descobrir que en rus es diuen "petarden" i això ens hauria estalviat molta feina...
- Un paio tot tristot perquè acavaba d'acomiadar-se del seu nòvio a Ginebra i trigaria com dues setmanes a tornar-lo a veure.
- Un gironí d'estada a Delft amb qui crec vam coincidir tres o quatre vegades seguides sense posar-nos d'acord.
- Una noia que em va veure cara de voler xerrar (això com es veu??? :p) a l'últim tren de Barna... i una dona gran que va aprofitar l'avinentesa per ocupar el seu lloc quan la primera va baixar i va aprofitar per explicar-me les aventures de la seva filla com a estudiant de primer de química...
- Un metge alemany que fa set hores d'anada i set de tornada cada cap de setmana per passar-lo amb la seva dona, que havia anat a ajudar després del tsunami i que estava a punt d'anar-se'n un meset a fer de metge de submarinistes en una illa paradisiaca del pacífic.
- Un turc d'origen kazak amb ganes de parlar sobre la diferència entre turcs i kazaks, les seves tradicions, clans, etc.
- Un sud-koreà de turisme per Europa en tren que va desplegar un mapa d'Espanya i em va preguntar llocs per visitar... (ah, posats a dir-li res, li vaig dir Cadaqués...)

I més que segur oblido o que simplement han estat creuar un parell de frases en un tren, tram o avió... I ho admeto, m'agrada :)

Etiquetes de comentaris: ,

7 Comments:

  • Sin embargo otros tenemos un aura de no te acerques...

    By Anonymous acolostico, at 11:41 p. m.  

  • Complejo de Sauron...

    By Blogger manu, at 9:39 a. m.  

  • @manu
    mande???

    By Blogger Marta, at 12:55 p. m.  

  • Doncs avui dia ets com un bitxo raro perquè el màxim que he arribat a parar amb agú al tren és per dir: "BAIXES?"

    By Anonymous Culé, at 11:40 p. m.  

  • Apa-li!
    Tu si que ets decidida ! A mi m'agrada molt parlar i conèixer gent però no sóc gens atrevida.

    By Blogger mai, at 4:42 p. m.  

  • jajaja, un alma bessona!

    jo tinc tendència a que em passin aquestes coses: que velles em segrestin per enseyar-me àlbums de fotos, que se'm sentin nens al costat i em diguin "tu, ajuda'm a fer el deures", que dones em facin un resum de les seves memòries o que senyors m'expliquin la seva visió del món.

    Jeje, el tren és un lloc ple d'històries... i el bus, i el carrer, i la cua per comprar el pa i...

    i tampoc no em desagrada :D

    By Blogger Pilar, at 10:55 a. m.  

  • @culé
    Ma mare et diria que un bitxo raro el sóc des que vaig néixer! xDDD

    @mai
    Decidida? No ho sé... normalment aquestes coses venen rodades, ets allà, et donen conversa... i ja que has de fer el viatge ;)

    @pilar
    Algú que m'enten, ueeeeeee! :)

    By Blogger Marta, at 8:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home