Lamparetes a la finestra

Una de les primeres coses que em va cridar l'atenció passejant per Norrköping va ser que a la majoria de finestres, a part de plantetes, espelmes i altres elements de decoració, hi ha una lampareta. De fet, al dormitori del pis on estic el que més em va sorprendre (manca de persiana o cortines decents apart) va ser la lampareta que hi ha al llindar de la finestra. Què hi fa això aquí? I per què?

Se'm va acudir preguntar-li a la meva companya de despatx el motiu de les lamparetes a la finestra. La seva primera reacció va ser mirar-me com si li preguntés per què hi ha cadires al costat de les taules. Un cop li vaig haver aclarit que, no, allà d'on vinc no ho fem això, em va explicar que -sobretot a l'hivern- fan que tot sigui més acollidor ("'cause it's cosy!") i que tenir una llum blanca potent al sostre (que per mi ha de ser millor solució contra la foscor, digue'm rara...) és taaaaan poc acollidor ("it's sooo uncosy!", amb gest d'arrufar el nas). Seguiu dient-me rara, però a m'hi m'agrada veure-m'hi, no viure il·luminada per una bombeta de 10W en una lampareta a la finestra...

Ah, i quan és fosc veureu que moltes d'aquestes làmparetes estan enceses. I, de fet, diria que totes les cases del veïnat deixen el llum del carrer encès tota la nit.

Tallats inesperats

Avui he vist en una pissarra d'un cafè una cosa que no creia veuria mai per sobre dels pirineus. Fixeu-vos bé què he remarcat. Si si, diu "cortado", no us enganyen els ulls. I no, sembla que no és alguna cosa sueca que fan a les cafeteries que de casualitat es diu tallat, la meva companya de feina sueca era la primera vegada que veia la paraula en qüestió. Algun dia el provarem (si és un tallat esperem que el facin amb espresso, no amb el cafè de mitjó que veuen a totes hores...), que avui tocava gelat!

Quin sant dius que és avui???

Tossuderia

Fa uns vint-i-cinc anys (pam més, pam menys) quan els meus pares van comprar el solar on ara és casa seva, estava ple de palmeres (indígenes del lloc, pel que sembla, perquè jo no ho recordo). Per fer la casa es va buidar tota la terra que hi havia, es van fer els fonaments, el garatge, la casa i es va omplir el jardí amb terra nova.

Doncs resulta que per sota els fonaments, avall avall, hi debien quedar algunes llavors de palmera, que mica en mica han anat tirant cap amunt. Han trigat això, vint-i-pico anys en sortir d'allà sota i trobar el punt límit entre la construcció i el jardí, però ho han fet. I ara ens surten palmeres a cabassos al límit entre la casa i el jardí!!

N'han deixat viure un parell (premi a la tossuderia??) i ma mare diu que no les cuida... però oi que fa goig??

self-service de maduixes

Decididament els suïssos estan fets d'una altra pasta... i de tant en tant encara aconseguixen deixar-me de pasta de moniato.

Imagineu-vos una casa de pagès i al camí de la mateixa, ben colocadet, un remolc (sense lligar enlloc) ple de caixes amb capses de mig quilo de maduixes cadascuna, bosses de plàstic per posar les maduixes, un cartell que diu "self-service, 5 francs la unitat" i una guardiola d'estar per casa. I més encara, imagineu-vos la gent parant-se i pagant religiosament abans d'agafar les maduixes i continuar la passejada mentre els clava un mos. I això més d'un dia... i maduixes, guardiola i remolc sense desaparèixer en cinc minuts!!

Ah, i molt bones les maduixes! En dono fe ;)

imatges (xxviii)

Vet aquí un lloc on no havia vist mai abans una tapa de claveguera...

un bar en una església

Dissabte vaig entrar a veure una petita exposició de fotografies de la Índia, el Pakistan i Indonesia a l'Elisabethen Kirche de Basel, una església que en diuen "oberta". En una cantonada de l'edifici hi ha un bar on es pot fer un cafè, dinar o fer una cerveseta tranquil.lament. Què voleu que us digui, jo no havia estat mai prenent algo en un bar en una església...

On saturday i went to see a photo exhibition at Elisabethen Kirche, a so-called offene Kirche (open church). A curious thing, at least to me, is that in one of it's corners there's a bar. And well, i can tell you i had never sat for a coffee at a bar in a church!

curiositats pre-partit

Seguint amb el tema del partit de dimecres (i a manca de res més interessant que dir), un parell de curiositats que he vist aquests dies passejant per la city. A dalt el póster que anuncia el partit (que esperem que resolguin aviat i no sigui massa lluita...) i a baix una samarreta, edició limitada "barcelona" amb els colors blaugrana que es pot trobar només aquests dies en una botiga (Erfolg) que fan samarretes i t'hi pots posar tu el missatge que vulguis.

Staying with the pre-match atmosphere, a couple of things i've seen this weekend in the city: above, the poster of the match (personally i hope it's not a big fight, but quite some goals...) and below a t-shirt, limited edition "barcelona", in the right colours, that can be found just these days at Erfolg.

Marrons calents...

Com us comentava l'altre dia, juntament amb la fresqueta han aparegut no bolets sinó paradetes de castanyes cuites (valgui la tonteria, van apaèixer com bolets d'un dia per l'altre...). M'encanta l'olor que fan, tot i que a mi les castanyes cuites no em diuen més aviat res. Ara, que a mi el que em fa més gràcia és el nom que porten escrit aquestes paradetes, ja que a les castanyes per aquí els diuen marroni. Heissi marroni... marrons calents... home, què voleu que us digui, quines coses de vendre! Dels marrons més que comprar-ne el que cal és fugir-ne... ;) xDD

Pa de Champions

Que el Basel hagi arribat a la lligueta de la Champions aquí és una cosa tan excepcional, que avui quan he anat a comprar el pa m'he trobat aquesta bossa commemorativa. Aquesta gent... xDDD

To cheer the fact that FC Basel is playing Champions League, today when i bought my bread it came in the paper bag in the picture... xDDD

Only in Switzerland... (ii)

Avui, quan s'ha acabat la F1, a la tele suïssa-alemanya han fet un torneig de Schwingen, la lluita típica tradicional d'aquest país alpí. Popular ho deu ser, perquè les grades es veien tan a petar com si estés jugant el Federer, però a mi el que més em crida l'atenció cada cop que veig aquest esport a la tele és lo elegants que van els àrbitres amb vestit tradicional... i el fet que els lluitadors porten una mena de calçotets de sac per sobre els pantalons que és per on s'agafen per lluitar... 0_0'

Today, when the F1 was over, they started with a Schwingen tournament at the Swissgerman TV, this word being the name of the traditional swiss wrestling. The most peculiar thing about this sport, at least to me, is the fact that the two players wear sack underwear on the trousers... 0_0'

Coses d'anar amunt i avall

Anar amunt i avall per aquests móns de déu a vegades fa estranys companys de viatge circumstancials, per una estoneta o unes hores. I jo potser hi tinc una predisposició especial a això de passar-me una estona parlant amb algú completament desconegut, algú de qui potser, quan t'acomiades no saps ni com es diu, ni falta que fa. I fent memòria, annecdotes d'aquestes en tinc unes quantes:

- Un rapper canadenc negre amb la pinta típica esperable, enjoiat com l'M.A. del Equipo A i que actuava en algun lloc de la plaça reial de Barna.

- Una russa rossa que anava cap a Blanes des de Barna i amb qui després de molta estona de parlar de petards sense saber la paraula anglesa vam descobrir que en rus es diuen "petarden" i això ens hauria estalviat molta feina...

- Un paio tot tristot perquè acavaba d'acomiadar-se del seu nòvio a Ginebra i trigaria com dues setmanes a tornar-lo a veure.

- Un gironí d'estada a Delft amb qui crec vam coincidir tres o quatre vegades seguides sense posar-nos d'acord.

- Una noia que em va veure cara de voler xerrar (això com es veu??? :p) a l'últim tren de Barna... i una dona gran que va aprofitar l'avinentesa per ocupar el seu lloc quan la primera va baixar i va aprofitar per explicar-me les aventures de la seva filla com a estudiant de primer de química...

- Un metge alemany que fa set hores d'anada i set de tornada cada cap de setmana per passar-lo amb la seva dona, que havia anat a ajudar després del tsunami i que estava a punt d'anar-se'n un meset a fer de metge de submarinistes en una illa paradisiaca del pacífic.

- Un turc d'origen kazak amb ganes de parlar sobre la diferència entre turcs i kazaks, les seves tradicions, clans, etc.

- Un sud-koreà de turisme per Europa en tren que va desplegar un mapa d'Espanya i em va preguntar llocs per visitar... (ah, posats a dir-li res, li vaig dir Cadaqués...)

I més que segur oblido o que simplement han estat creuar un parell de frases en un tren, tram o avió... I ho admeto, m'agrada :)