Un lustre

Ja fa cinc anys... sembla mentida com passa el temps i les voltes que ha donat la vida desde llavors. 15 de setembre i dilluns. Què recordo d'aquell dia? Mmmm, deixeu-me pensar... Recordo que quan va acabar tot plegat havia perdut totalment la noció del temps, no sabia si havia passat una hora o n'havien passat tres. Recordo la gent que va entrar tard. Recordo a ma mare tapant-se la cara i mirant a terra i jo pensant "si tampoc entén res del que dic...". Recordo que quan em vaig girar a assenyalar alguna cosa a la pantalla, el punter làser ballava que donava gust. Recordo sentir una pregunta i pensar "no pot ser que em pregunti això" i sentir-ne una altra i pensar "vas bé cirerer si esperes que et contesti a això altre...", però llevat d'aquestes dues sóc incapaç de recordar-ne cap més. Recordo el primer acudit (dolent, dolentíssim, fatal...) que em van fer just després que el tribunal hagués donat el resultat. Recordo que la meva sister (llesta ella) es va saltar el rotllo i va venir directament al pica-pica. Recordo el "baixon", el relaxament durant el dinar i lo bo que estava el pernil. Recordo anar a fer la cerveseta amb els amics a la tarda per celebrar-ho. I sé que des d'aquell dia, cada cop que ma mare es vol ficar amb mi perquè sé o no sé fer alguna cosa li sento dir "Doctoooooooora!" :p