2009

El consell més important a tenir en compte quan et menges el raïm a casa meva és, sobretot, no mirar ma mare, perquè es posa a riure de seguida i ja estàs fotut. Jo em giro cap a la tele, per veure com s'il.lumina la torre Agbar i ja estic salvada, per la meva posició a la taula, amb la plateta amb els dotze raïms amb els pinyols convenientment trets.

Comencen les campanades i intento no fer cas als sorolls que venen de darrera meu. A la quarta campanada ma mare ja riu i a ma germana se li va ecomanant, però anem sobrevivint. Quan em miro quantes en queden veig que només tres. Bé, gairebé ja estic i sense problemes sembla. Onze, només en queda una, aquest any sense atac de riure ni ennuegar-se ni res, podrà ser??? Sona la última camapada i quan em poso a la boca l'últim raïm ma germana exclama: "Cabrona! Hi ha un pinyol!"... xD

Feliç 2009!!

PS: No patiu, que tindreu fotos dels efectes del temporal a Blanes... ;)