Barça - València, 4-0 :)

Ja que era per casa, dissabte s'havia d'aprofitar l'avinentesa i anar a veure el Barça - València... i no em direu que trio malament aquest any... he vist pocs partits però la mitja de gols que m'han regalat en aquestes poques ocasions triades és espectacular. Aquest cop "només" van ser quatre (els altres dos partits van ser 6 en un i 5 en l'altre)... i una sensació de domini i esborrar el contrari, sigui qui sigui, espectacular.

Durant la setmana havia comentat que estava segura que jugaria l'Henry (de fet quan ma mare em va preguntar quina seria l'aliniació titular el dia abans li vaig contestar "messi, henry i hleb") i que monsieur titi em debia veure-li un bon partit en viu... i em debia sentir, perquè dit i fet. No només va ensenyar una natja durant una estoneta (fet que va copsar tot el sector femení de la zona on era jo) sinó que va marcar un hat-trick i tot! ;)

Doncs si, va ser la nit de l'Henry... ;)

Quan el Barça juga així, no molesta ni que treguin els córners en curt... :p

Summarizing, i've seen Barça three times this year... not too much, but well chosen. This time it was 4-0 against Valencia. And it's not only the final score, it's also the feeling of destroying whoever is also on the field. This time it wasn't Eto'o or Messi, saturday it was Henry's night! :)