Dublin: getting there

All together now: "In Dublin's fair city..."

Això de viatjar a vegades pot ser una mica surrealista... decididament la meva anada a Dublín no va ser exactament com m'esperava! Jutjeu-ho vosaltres mateixos:

Aeroport de Girona, fent cua just abans d'embarcar (teòricament) quan un noi dels que treballa a pistes va aparèixer en una altra porta d'embarcament -per fora- intentant cridat la nostra atenció. Òbviament tothom el va ignorar al principi. Com que seguia insistint, vaig mirar, va veure que el mirava i comença a fer 2 amb els dits i a dir (a través del vidre només li podia llegir els llavis) "dues hores". Me'l miro amb cara de no-pot-ser! i li pregunto "el vol a Dublín? Dues hores tard?" i fa que si alleujat que algú l'hagués entès. No cal dir que la meva reacció a la noticia va fer que tothom es girés cap a mi instantàniament... :$ Van trigar ben bé 20 minuts més a informar oficialment. Solució: seure a terra allà mateix on érem i obrir el llibre que duia (i que va durar si fa no fa fins abans de sobrevolar Burdeus), què hi farem... pitjor els que volaven a l'Alguer, que els van endarrerir el vol de mitjanit a les dues de la matinada! La culpa: els controladors aeris francesos, que estaven de vaga... i tots sabem que si en alguna cosa excel.leixen els francesos és fent vagues. Ah, que consti que ho vaig esbrinar donant-li conversa al pobre del bar que estava allà castigat com nosaltres (o com els de l'Alguer, per ser exactes!).

Dues hores d'espera i dues hores de vol més tard vaig arribar a Dublín. A aquelles hores (1:30am Dublin time) una no s'està per tonteries: taxi. Taxista negre, amb ganes de conversa i que reia molt. Em va anar narrant tot el recorregut i em va fer descompte en la carrera "per ser la teva primera visita a Dublin". Arribo al B&B, el vigilant de nit m'obre i m'espero a l'entradeta que arribi. I jo, ilusa de mi, que em pensava que ja no m'esperaven més sorpreses aquella nit...
"Passa que... hi ha hagut un problema amb la teva reserva... resulta que l'habitació que teníem preparada... s'ha trencat una canyeria, s'ha inundat... (you gotta be kidding, right??) i la resta estan plenes, no et pots quedar aquí. (pànic pànic, que deia el Shin Chan) T'hem preparat una habitació en un altre B&B del grup, que està una mica més lluny del centre". Això va venir just després del bona nit. Què pots fer? Doncs res, cap al nou B&B, seguint un paio que tenia tota la pinta que l'havia despertat en tocar el timbre, sense tenir ni la més remota idea d'on anava... sort que no era una peli de terror, que si no hauria sigut la ruca confiada que acaba en una cuneta!
Resultat, a les 3am (d'allà) em ficava al llit, havent mirat on punyeta era (i'm in love with my ipod touch!) i després que, per compensar les molèsties em prometessin els esmorzars gratis.