Dublin: Trinity College

La primera visita dublinesa, després d'un irish breakfast per agafar forces per patejar-se la ciutat aprofitant que feia un solet la mar de maco (em vaig cremar i tot!) va ser el Trinity College, una de les visites obligades. Visita guiada per un estudiant de tercer de dret amb pintes de Harry Potter per quatre patis mentre ens explicava els diferents edificis, una mica d'història, etc. Va mencionar un senyor que apareixia tot sorrut en una estàtua al costat del campanar, un rector al tombar el segle XX que davant la discusió de si a les dones se'ls permetria estudiar allà va contestar "over my dead body". I quatre setmanes més tard el seu body era dead...
La visita acabava amb la visita al Book of Kells (que és xulo, però no impressiona tant). La cirereta, el que realment val la pena, és travessar la Long Room per sortir. Aquesta si que impressiona. Ah, i em va fer gràcia la manera com hi estaven posats els llibres: els grossos a baix i els petits a dalt, sense massa ordre segons el nostre guia. Aquesta manera d'ordenar debia ser comuna per aquells temps, perquè a la Marsh Library (tot un tresor amagat, on tenien la info en català i tot i uns bibliotecaris que només es poden definir com a entranyables) estaven posats igual...

La campana que toca a sopar entre altres coses. El guia va evitar passar-hi per sota perquè diuen que fer-ho porta mala estrugança pels estudiants.

Jersei assalmonat, pantalons curts i capa... fashion much... not!

'Sphere in a sphere' a l'entrada de la Berkeley Library

Dos maple trees (cosins del plàtan, crec) canadencs de 190 anys. Segons el guia les dues úniques criatures a qui agrada l'irish weather...

El menjador, maco de veure, però ens van dir que la qualitat del menjar servit és l'habitual de menjador universitari...