De casament holandès

Aquest cap de setmana he tornat a Eindhoven per culpa de la parella de la foto de dalt, per celebrar que el Dirk i la Karin es casaven. I si a bodes et conviden... doncs hi vas, faltaria!

Però no correm tant, ja arribarem a la cerimònia. Abans cal arribar-hi:

- A l'avió tenia finestra (com sempre que puc triar), al seient del mig no hi havia ningú i al seient de passadís hi anava un capellà (no li vaig preguntar, no va caler... l'uniforme amb alçacoll era pista suficient), llegint compulsivament l'iphone que duia a la mà fins que l'hostessa li va fer apagar. Li vaig poder donar un cop d'ull quan el va deixar al seient per cordar-se el cinturó i tenia pinta a ser l'evangeli o algun text similar en llatí.

- El tren de Schiphol a Eindhoven tenia wifi gratis. Encara ploro de l'emoció!

Dissabte al matí em vaig apropar a les capsetes, per comprovar si encara hi eren. I no només hi eren encara les capsetes... Deu fer uns set anys els grecs van penjar aquest imant del superman a sobre la capseta d'un d'ells. A maig del 2013 encara hi és!!! Increïble!!!

I ara si, el casament. La temàtica de tot plegat eren les bicicletes: la invitació era una postal amb un tandem, la decoració era a joc (veure foto) i la parella va arribar amb el nuvi pedalant portant la núvia en una mena de bicicleta adaptada.

Com és un casament holandès? Mireu que ho vaig arribar a preguntar, però no vaig ser capaç de trobar cap autòcton que fos capaç de contestar aquesta pregunta (i molts d'ells estaven casats!), o sigui que us haureu de conformar amb què us expliqui aquest.

Primerament, la cerimònia: relativament poca gent convidada, sobretot família i amics propers. En aquest cas una cerimònia civil on la senyora que l'oficiava es va passar tota l'estona parlant excepte els dos "Ja", fent una mena de repàs de la història de la parella. O això és el que vaig entendre jo de manera intermitent, que el raro és especialment raro si fa anys que hi tens l'orella desacostumada!!

Segon, una recepció, amb els mateixos convidats de la cerimònia. Brindis (amb cava!), tallar el pastís i degustar-lo, felicitar la parella i fer-s'hi fotos. Una part dels convidats marxa després d'aquest punt (si, casament per etapes i pots estar convidat al lot sencer o només a un tros).

Tercer, el sopar: simplement un sopar de bufet (m'explico, res a veure amb la parafernàlia de les bodes d'aquí). Típicament holandès. Bastant menys aforament que en les etapes anteriors.

I quart, la festa. Aquí el nombre de convidats puja considerablement, sobretot s'hi afegeixen amics i companys de feina dels nuvis. Ballaruca i cambrers que de seguida que et veuen sense got/copa a la mà et demanen què vols. Quan tothom ja està cansat de ballar (o d'estar dret al costat de la barra), la núvia tira el ram en la més pura tradició anglosaxona (jo ja em vaig posar ben a la punta -m'hi van fer posar, i no se li diu que no a una holandesa que fa mig metre més que tu...-, no fos cas que em caigués a mi... i la cara del xicot de la noia que el va agafar, impagable!) i la parella marxa. I just després es comença a repartir un petit snack pels convidats, que comencen a retirar també.

Barça 2 - Valladolid 1: Celebrant la 22

Ahir després del partit passat per aigua va tocar l'entrega de copa de la lliga (quedarà sempre per a la història la casualitat que l'any que el 22 torna a jugar després d'un transplantament de fetge es guanyi la lliga 22 de la història). Una lliga rara: una primera volta impecable, una segona menys contundent amb l'agravant de tenir l'entrenador a l'altra banda de món, i amb un màxim rival que va abaixar els braços abans del pont de la puríssima, de manera que semblava guanyada de feia mesos.

Gran detall del Puyol donant la copa al Tito i l'Abi perquè l'aixequessin. Un parell de discursos que ni van arribar a tals, focs artificials que sembla que no s'havien mullat del tot amb tanta pluja i la volta d'honor on el més interessant era veure la interacció amb les criatures.

Com va dir el Tito, la lliga torna a ser a casa.

El Tito i l'Abi aixecant la copa (pegues de veure-ho des del lateral)

I amb la copa a la mà, a celebrar la 22

La volta d'honor

Les nenes del Masche sempre de la mà del papa, el gran del Valdés en canvi fet un bitxo corrent i jugant

La volta de l'Abi, amb regust a comiat

La Valeria dins la copa

La sardana dels campions

Ah si, abans de tot això hi va haver un partit de futbol, prou entretingut i totalment passat per aigua. Sort del meu superimpermeable!

Tres gols passats per aigua

L'aspecte de la grada. Som uns valents! (O era inconscients?? :p)

Streetart literari

L'altre dia, quan vaig sortir a córrer, vaig veure que pintaven un parell de parets. Avui he agafat la càmera per anar a veure'n el resultat.

Barça 4 - Betis 2

Curtetes i al peu:

- El dia que em deixo la gorra i l'impermeable a casa, fa xim-xim (aka, Murphy is your friend...)

- El 0-1 en fred ha deixat clar que l'equip ha sortit fred i que hi ha tribunerus a tot arreu de l'estadi.

- Després de l'1-1 han dominat clarament i en podien haver fet uns quants (si els que falla el Villa els fallen el 9 o el 4...), i del pal del Tello (no digui Tello, digui desequilibri) a l'1-2... injust amb el joc que s'havia vist.

- Gran timing el 2-2 del Villa, just al canvi. Ha pogut marxar amb millor sabor de boca. Malauradament, no crec que torni a ser el d'abans de la lesió, fa massa partits que ho demostra.

- Entra el Messi i canvia l'ambient: falta dins, falta a la creueta, gol, n'hi paren una al descompte i s'emprenya com una mona.

- I la lliga a punt de caramel...

El partit del 10:

In we go...

La primera pilota que ha tocat

I la segona :)

La conseqüència de la segona... ;)

Aquesta va a la creueta

Però més tard, Iniesta, Alexis & Messi Inc... ;)

La pancarta del cementiri no la van treure... aquesta que tapava dues lletres de Turkish Airlines si...

 

Barça 0 - Bayern 3

El que no pot ser no pot ser, i a més a més és impossible. Un resultat irremontable contra un molt bon equip, i amb un equip amb baixes molt importants (Messi al davant, Busi al mig...). La primera part encara. M'explico, sense esperances de remuntada, però amb la sensació que competirien el partit d'avui fins al final. El golàs del Robben al minut 3 de la segona part ho ha matat tot. A la gespa i a la banqueta s'han baixat els braços.