11S2014

Des de dins costava veure res, però vistes les fotos aèries em sembla que va quedar força bé ;)

Panellets, cervesetes i futbol

Als tres mesos (ja!) d'estar per aquí dalt va tocar una escapadeta a les càlides i lluminoses terres mediterrànies. I, què hi farem si les dates triades van coincidir casualment amb l'època de degustar panellets i amb un parell de partits a l'estadi?? ;)

Coses que s'enyoren a l'exili (tuppers de la mama que t'estalvien haver-te de preparar dinars els cap de setmana apart): l'escudella (tick!), bona cervesa o un cafetó en bona companyia (tick!) i veure el futbol com déu mana, o sigui, al camp (tick!, tick!)

Barça 1 - Espanyol 0

L'avió que em portava des d'Arlanda va ser puntual, a les 20:10 s'enganxava al finger corresponent a la T1. I a les 20:58 servidora, maleta inclosa sota el seient, s'asseia al seu lloc al camp. D'això se'n diu just in time. Ara, senyors de la LFP... calia fer-me córrer així???

La prova que vaig arribar a temps.

Sempre dic que espero a haver vist un jugador dos partits en viu abans de formar-me'n una opinió (per la tele no es veu prou). Fet. La criatura pinta bé... i ara mateix està en molt millor forma que la majoria de la plantilla.

Resumint, partit avorrit, on el rival no vol ni deixa jugar i els de casa no estan (o segueixen sense estar, com prefereixin) fins.

Barça 3 - Milan 1

Barça-Milan. Again. Si en portés el compte, potser és el duel de Champions que he vist més vegades a l'estadi. I el Milan és cada vegada un equip més petit. Amb (molt) més passat que no pas present, com repetien a la ràdio. El partit del Barça va deixar sensacions bastant millors que no pas el del dia de l'Espanyol, malgrat que els segueix faltant aquell punt (de prendre la decisió encertada, de precisió, de velocitat, per jugar al primer toc).

La musiqueta de Champions en viu... m'encanta!

Cronologia d'un penal: per on la tiro?

Pel mig!

I n'afegim un altre a la col·lecció. No podia anar-me'n sense, oi? ;)

El Busi remata i marca el segon, hi podeu pujar de peus ;)

I crec que és la primera vegada que recordo sentir l'estadi cridar "Busquets! Busquets!". About time & all that jazz...

No fos cas que la del penal no hagués sortit, una de propina després d'una bonica paret amb el Cesc ;)

A veure, Gerard, em sembla que lo de "fer un gol pel Milan" no era ben bé això... xD

Streetart literari

L'altre dia, quan vaig sortir a córrer, vaig veure que pintaven un parell de parets. Avui he agafat la càmera per anar a veure'n el resultat.

11s2012

El meu tiet explica que ell va ser a la del 77. Jo explicaré que vaig ser a la del 2012.

A different monday

That was fun!

Montjuïc de nit

Dissabte d'una nit d'estiu, bon temps, museus amb portes obertes i musiqueta de fons, una bona excusa per passejar per Montjuïc.

Mona Hatoum, Projecció @ Fundació Miró

Per començar, directe a la Fundació Miró a veure l'exposició Projecció de la Mona Hatoum, que la tenia pendent. Molt xul·la. Llàstima no haver pogut passejar entre les ciutats de "Suspended". I a gaudir també de la permanent de Miró, que té el do de fer-me somriure. I segueixo pensant que aquest quadre és insuperable pel que fa al títol ;)

That's what i call a view ;)

La següent parada de la nit va ser el Museu Olímpic i de l'Esport. Allò que se'n diu entrar per pura curiositat i passar una bona estona amb aquest resum d'esports i fites olímpiques.

De contrastos...

Quelcom irrepetible

Com canta en Serrat, "ara que tinc vint anys..."

La següent parada en ment era el MNAC, però aquest cop la música em va entretenir una miqueta:

Guillamino entre les fulles

I un cop al MNAC, encara vaig enganxar una mica de musiqueta a la sala oval abans de fer una volteta ràpida pel romànic, que ja tancaven.

Dani Nel·lo @ Sala Oval, MNAC

Les clavegueres de Barcelona

 No em miris amb aquesta cara...

...si, vam anar a veure les clavegueres de Barcelona!!

Miró, l'escala de l'evasió

La tenia apuntada per si passava per London mentre era a la Tate Modern, però al final no va poder ser. Però per sort després de London la van portar a la Fundació Miró... i per acabar-ho d'arrodonir em van tocar un parell d'invitacions!

Després de quadrar agendes, avui hem pujat a Montjuïc a veure "Miró, l'escala de l'evasió". Molt recomanable (i molt exitosa, veient la quantitat de gent que hi havia). La primera sorpresa, l'estil dels quadres més primerencs... molt poc estil Miró (de fet, més aviat gens). I quan ja eren estil Miró, jugar a llegir els títols (com era aquell de l'or blau i la rosella???!!) i intentar identificar allò que deien a la tela (amb més o menys èxit d'algú per identificar alguna part de l'anatomia... y hasta ahí puedo leer, que deia aquella ;))

I després, s'havia de recuperar forces: primer un vermutet (ja que el fem, el fem bé!) i després un bon dinar i una bona sobretaula (quines croquetes, coca de recapta i arrossos caldosos!).

Sagrada Família

Pel sant em van regalar una entrada per la Sagrada Família (bé, un val per una entrada, jeje) que va ser de bon aprofitar durant les vacances. I quin plaer anar-hi amb entrada i saltar-te a la torera la cua de guiris torrant-se al sol! :p
No descobrirem Gaudí a aquestes alçades oi? Doncs simplement dir que la visita val la pena.

Oh the irony... ;)

El comitè de benvinguda

Sips, et fas un fart de mirar cap amunt! :D

Els vitralls i l'atmosfera que creen amb la llum que els travessa

L'orgue

El caballero oscuro?? ;) :p

Si no m'aguanto bé cauré...

De contrastos...

At the door