A taste of London Jazz Festival (Londoning, part III)

Públic heterogeni en un concert al Cafè de Foyles

Del lloc ja us n'he parlat, el meu cafè preferit de London, on tenen un carrot cake i un baked cheesecake deliciosos... i on si tens sort enganxes musiqueta gratis. Aquest cop, però, no va ser sort. Com que els dies coincidien amb el London Jazz Festival, cada dia hi havia un tastet (un concert d'una hora) d'algun artista que després tocava algun altre dia dins el festival. Resumint: un tros de pastís, un cafè amb llet (o un te, o un refresc) i musiqueta gratis després d'haver caminat bona part del dia no és mala idea, oi??

Dilluns 12: Ivo Neame (piano) acompanyat d'un saxo. Jazz alegre, del que et fa bellugar el cap amb la melodia sense que te n'adonis.

Dimarts 13: Sam Leak's (piano) Aquarium (poetic chamber jazz of a very high order). Amb James Allsopp (saxo), Calum Gourlay (contrabaix) i Joshua Blackmore (percussió).

Dimecres 14: Una curiosa fusió (si més no per a mi), Ranjana Ghatak (veu, sons de la India) i Jason Singh (a Beatboxer, Vocal Sculptor and Sound Artist, segons la seva pròpia definició)

A different monday

That was fun!

Montjuïc de nit

Dissabte d'una nit d'estiu, bon temps, museus amb portes obertes i musiqueta de fons, una bona excusa per passejar per Montjuïc.

Mona Hatoum, Projecció @ Fundació Miró

Per començar, directe a la Fundació Miró a veure l'exposició Projecció de la Mona Hatoum, que la tenia pendent. Molt xul·la. Llàstima no haver pogut passejar entre les ciutats de "Suspended". I a gaudir també de la permanent de Miró, que té el do de fer-me somriure. I segueixo pensant que aquest quadre és insuperable pel que fa al títol ;)

That's what i call a view ;)

La següent parada de la nit va ser el Museu Olímpic i de l'Esport. Allò que se'n diu entrar per pura curiositat i passar una bona estona amb aquest resum d'esports i fites olímpiques.

De contrastos...

Quelcom irrepetible

Com canta en Serrat, "ara que tinc vint anys..."

La següent parada en ment era el MNAC, però aquest cop la música em va entretenir una miqueta:

Guillamino entre les fulles

I un cop al MNAC, encara vaig enganxar una mica de musiqueta a la sala oval abans de fer una volteta ràpida pel romànic, que ja tancaven.

Dani Nel·lo @ Sala Oval, MNAC

London Postcards: Foyles

Un dels meus racons prefererits de Londres: la llibreria Foyles de Charing Cross Road. I no només perquè m'hi podria passar hores remenant llibres (que també, a las pruebas me remito... :p) sino perquè al Cafè que hi ha al primer pis, a part de dolços llaminers m'hi he trobat concerts sense esperar-m'ho alguna vegada.
I dijous passat va ser un dia d'aquests: després de estar-me una estona entre llibres (sort que a la maleta no n'hi cabien gaires, que si no! ;)) vaig pujar al cafè a gaudir d'un merescut berenar i fugir de la pluja que queia al carrer, la sorpresa, al cap d'una estona hi havia un concert: Antonio Forcione & Adriano Adewale, un guitarrista italià acompanyat per un percusionista brasiler, una barreja de jazz amb ritmes flamencs, africans, brasilers. Al principi l'home estava en plan una mica de guai, però la cosa va millorar bastant quan va deixar de promocionar-se i promocionar el disc nou i es van dedicar a "jugar" en una jam session que va fer les delícies del públic que omplia el local.

Berenant i fent temps. Carrot cake, yummy!! :)

Antonio Forcione & Adriano Adewale

Una senyora, a primera fila, pintant els músics durant l'actuació

Unexpectedly Manel

Si diumenge a la tarda m'haguéssiu preguntat que faria dilluns al vespre la resposta hauria sigut: probablement gimnàs, sopar lleuger i sofà mirant alguna cosa a la tele. Dilluns vulgaris, vamos... Doncs no. Casualitats d'aquesta vida caigudes del cel (bé de l'inbox del mail, si som exactes), vaig acabar canviant el sopar lleuger per una mini-pizzeta d'aquelles que es fan en 4 minuts al microones caducada del dia abans, en horari de sopar centre-europeu, i sortint cap al Teatre Grec a veure els Manel. Qui m'ho havia de dir a mi!

I ens ho vam passar la mar de bé, les criatures ho fan bé, sonen bé, enganxen amb la gent amb el discurs entre cançons i van acompanyar-se d'una secció de vent per a les darreres cançons. Ah, i ens van regalar un desodorant, cosa que no passa cada dia, i molt útil amb aquestes calors! xD ;)

Ah si, el concert... mmmm... en parlen aquí.

Seguridad Social

"Anem a veure Seguridad Social, que presenten disc a la Fnac i toquen unes quantes cançons, t'apuntes?" Associació d'idees al meu cap: Seguridad Social -> Chiquilla -> 2n de BUP -> puffff no fa dies -> per què no? jejejeje. I allà ens vam plantar.

Petitó forum, tot molt casolà i proper (què pots esperar quan, minuts abans, han entrat per la porta i el primer que han fet ha sigut dir-nos "hola!"), bon so, mitja dotzena de cançons i interacció amb el públic després.

Vídeo en primicia mundial

Simplement veu i guitarra

I les complicacions d'obrir una cervesa i veure'n mentre es canta (que si no la gola se seca, i això no pot ser! xD)

I després, per acabar d'arrodonir la nit, tapes japoneses, gelat de tiramisú... i gintònic al Maumau (tot sigui per ajudar en la recerca científica :p)

A funky good time

Maceo Parker @ Palau de la Música

bird's eye

Una de les visites que tenia pendents era al bird's eye, un petit club de jazz situat sota les muralles, on fa temps els presoners esperaven ser jutjats. Petitó i acollidor, com ha de ser.

M'hi vaig deixar portar sense tenir ni idea del que em trobaria, i va ser Jovino Santos Neto Sessions. Jazz brasiler amb influències de la zona nord-est d'aquell país. La veritat és que entrava molt bé!

One place i had not visited yet is the bird's eye, a nice and cosy jazz club located under the old city walls, where prisoners used to await their trial. It was a night for brazilian jazz, mainly north-east rythms, played by Jovino Santos Neto Sessions. Very nice!