Miró, l'escala de l'evasió

La tenia apuntada per si passava per London mentre era a la Tate Modern, però al final no va poder ser. Però per sort després de London la van portar a la Fundació Miró... i per acabar-ho d'arrodonir em van tocar un parell d'invitacions!

Després de quadrar agendes, avui hem pujat a Montjuïc a veure "Miró, l'escala de l'evasió". Molt recomanable (i molt exitosa, veient la quantitat de gent que hi havia). La primera sorpresa, l'estil dels quadres més primerencs... molt poc estil Miró (de fet, més aviat gens). I quan ja eren estil Miró, jugar a llegir els títols (com era aquell de l'or blau i la rosella???!!) i intentar identificar allò que deien a la tela (amb més o menys èxit d'algú per identificar alguna part de l'anatomia... y hasta ahí puedo leer, que deia aquella ;))

I després, s'havia de recuperar forces: primer un vermutet (ja que el fem, el fem bé!) i després un bon dinar i una bona sobretaula (quines croquetes, coca de recapta i arrossos caldosos!).