Miró, l'escala de l'evasió
La tenia apuntada per si passava per London mentre era a la Tate Modern, però al final no va poder ser. Però per sort després de London la van portar a la Fundació Miró... i per acabar-ho d'arrodonir em van tocar un parell d'invitacions!
Després de quadrar agendes, avui hem pujat a Montjuïc a veure "Miró, l'escala de l'evasió". Molt recomanable (i molt exitosa, veient la quantitat de gent que hi havia). La primera sorpresa, l'estil dels quadres més primerencs... molt poc estil Miró (de fet, més aviat gens). I quan ja eren estil Miró, jugar a llegir els títols (com era aquell de l'or blau i la rosella???!!) i intentar identificar allò que deien a la tela (amb més o menys èxit d'algú per identificar alguna part de l'anatomia... y hasta ahí puedo leer, que deia aquella ;))
I després, s'havia de recuperar forces: primer un vermutet (ja que el fem, el fem bé!) i després un bon dinar i una bona sobretaula (quines croquetes, coca de recapta i arrossos caldosos!).
posted by Marta at
18:49
5 Comments:
Aaaaah, que el Miró n'era l'excusa...
By
Pepi Toria, at 8:32 p. m.
Que puc dir.. doncs que a mi m'agrada Miró: Que vols que et digui. M'agrada, no sé per què, però m'agrada. i ja ta. I que hi vols fer-hi tu.
Ah.. i a partir d'ara no caldran excuses.
By
Bororo, at 8:43 p. m.
Miró a veces sí, pero no soy de los que me desagrada, y la expo es muy buena...
By
acolostico, at 12:32 p. m.
A mi m'agranden els quadres amb formetes i colorins... Alguns me'ls penjaria al menjador. Una altra cosa és l'apassionant debat del mercat de l'art i de quin valor ha de tenir un quadre blanc amb un gargot negre a sobre ....i quin valor té una signatura.
I l'exposició està molt ben parida, si em permeteu l'expressió.
By
Anna, at 8:11 p. m.
La exposición no se pero el vermut tiene una pinta estelar...
By
Sonia, at 6:03 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home