Dublin postcards (2)

St Patrick's

What are those behind the chairs... pillows???

@St Patrick's

I might guess the fist one, I know what the last one is, but no idea about the second... (yet another) strange language! ;)

Guinness @ Temple Bar, tick.

Stephen's Green (it was either grass with flowers or grass with people, but not both together...)

Dublin doors

Dublin postcards

Tired bike @Trinity College :p

Yummy!!!

Streetlamp

Thirsty? My goodness, my... ;)

Especially if there's an irish pub nearby... ;)

EVEN for babies???!!! ;)

...sweet home :)

Some very cute irish @ Stephen's Green

Dublin: Guinness Storehouse

L'altra visita obligada a la ciutat de la Mollie Malone, per poc que t'agradi la cervesa, és a la Guinness Storehouse. Endinsar-se al reialme de la cervesa irlandesa per antonomàsia. Què hi trobes? Guinness i només Guinness. Un passeig molt turistic, començant pels quatre elements bàsics, el procés, l'evolució de la marca, tot molt didàctic i entretingut, que acaba amb la degustació d'una pinta de Guinness al Gravity Bar al capdamunt de l'edifici i amb vistes de 360º sobre la city. Salut!

El contracte de lloguer original de la fàbrica. Durada: 9000 anys de no res. Això és fe en un negoci!

Es comença per les materies primes, com i d'on s'obtenen. Tot un cub d'ordi. Feia anys que no sentia aquesta olor! Ah, i més endavant et deixaven tastar els grans torrats.

Esquema del procés

Vista de la part del procés

Simply... ;)

All the different bottles. De totes formes i colors.

How to pour a pint of Guinness

My goodness, my Guinness! :)

Cheers from Gravity Bar! Una cerveseta fresqueta i boniques vistes

Dublin: Trinity College

La primera visita dublinesa, després d'un irish breakfast per agafar forces per patejar-se la ciutat aprofitant que feia un solet la mar de maco (em vaig cremar i tot!) va ser el Trinity College, una de les visites obligades. Visita guiada per un estudiant de tercer de dret amb pintes de Harry Potter per quatre patis mentre ens explicava els diferents edificis, una mica d'història, etc. Va mencionar un senyor que apareixia tot sorrut en una estàtua al costat del campanar, un rector al tombar el segle XX que davant la discusió de si a les dones se'ls permetria estudiar allà va contestar "over my dead body". I quatre setmanes més tard el seu body era dead...
La visita acabava amb la visita al Book of Kells (que és xulo, però no impressiona tant). La cirereta, el que realment val la pena, és travessar la Long Room per sortir. Aquesta si que impressiona. Ah, i em va fer gràcia la manera com hi estaven posats els llibres: els grossos a baix i els petits a dalt, sense massa ordre segons el nostre guia. Aquesta manera d'ordenar debia ser comuna per aquells temps, perquè a la Marsh Library (tot un tresor amagat, on tenien la info en català i tot i uns bibliotecaris que només es poden definir com a entranyables) estaven posats igual...

La campana que toca a sopar entre altres coses. El guia va evitar passar-hi per sota perquè diuen que fer-ho porta mala estrugança pels estudiants.

Jersei assalmonat, pantalons curts i capa... fashion much... not!

'Sphere in a sphere' a l'entrada de la Berkeley Library

Dos maple trees (cosins del plàtan, crec) canadencs de 190 anys. Segons el guia les dues úniques criatures a qui agrada l'irish weather...

El menjador, maco de veure, però ens van dir que la qualitat del menjar servit és l'habitual de menjador universitari...

Dublin: getting there

All together now: "In Dublin's fair city..."

Això de viatjar a vegades pot ser una mica surrealista... decididament la meva anada a Dublín no va ser exactament com m'esperava! Jutjeu-ho vosaltres mateixos:

Aeroport de Girona, fent cua just abans d'embarcar (teòricament) quan un noi dels que treballa a pistes va aparèixer en una altra porta d'embarcament -per fora- intentant cridat la nostra atenció. Òbviament tothom el va ignorar al principi. Com que seguia insistint, vaig mirar, va veure que el mirava i comença a fer 2 amb els dits i a dir (a través del vidre només li podia llegir els llavis) "dues hores". Me'l miro amb cara de no-pot-ser! i li pregunto "el vol a Dublín? Dues hores tard?" i fa que si alleujat que algú l'hagués entès. No cal dir que la meva reacció a la noticia va fer que tothom es girés cap a mi instantàniament... :$ Van trigar ben bé 20 minuts més a informar oficialment. Solució: seure a terra allà mateix on érem i obrir el llibre que duia (i que va durar si fa no fa fins abans de sobrevolar Burdeus), què hi farem... pitjor els que volaven a l'Alguer, que els van endarrerir el vol de mitjanit a les dues de la matinada! La culpa: els controladors aeris francesos, que estaven de vaga... i tots sabem que si en alguna cosa excel.leixen els francesos és fent vagues. Ah, que consti que ho vaig esbrinar donant-li conversa al pobre del bar que estava allà castigat com nosaltres (o com els de l'Alguer, per ser exactes!).

Dues hores d'espera i dues hores de vol més tard vaig arribar a Dublín. A aquelles hores (1:30am Dublin time) una no s'està per tonteries: taxi. Taxista negre, amb ganes de conversa i que reia molt. Em va anar narrant tot el recorregut i em va fer descompte en la carrera "per ser la teva primera visita a Dublin". Arribo al B&B, el vigilant de nit m'obre i m'espero a l'entradeta que arribi. I jo, ilusa de mi, que em pensava que ja no m'esperaven més sorpreses aquella nit...
"Passa que... hi ha hagut un problema amb la teva reserva... resulta que l'habitació que teníem preparada... s'ha trencat una canyeria, s'ha inundat... (you gotta be kidding, right??) i la resta estan plenes, no et pots quedar aquí. (pànic pànic, que deia el Shin Chan) T'hem preparat una habitació en un altre B&B del grup, que està una mica més lluny del centre". Això va venir just després del bona nit. Què pots fer? Doncs res, cap al nou B&B, seguint un paio que tenia tota la pinta que l'havia despertat en tocar el timbre, sense tenir ni la més remota idea d'on anava... sort que no era una peli de terror, que si no hauria sigut la ruca confiada que acaba en una cuneta!
Resultat, a les 3am (d'allà) em ficava al llit, havent mirat on punyeta era (i'm in love with my ipod touch!) i després que, per compensar les molèsties em prometessin els esmorzars gratis.

Sabiduria popular, vol. II

Pluja embutllofada, pluja de durada

La sabíeu aquesta??