De senyores penjades

En aquest poble, si mires quan voltes no només pots veure bancs modificats i poc pràctics per seure (ja n'he localitzat un altre, falta anar a fer-li la foto) sinó que ja he vist un parell de maniquins dones penjats a parets d'edificis. Caldrà esbrinar-ne la causa!

Petits plaers

Cafè i encreuats, un moment d'evasió

Un instant qualsevol

Una tarda de novembre, un cafè. A fora és fosc i plou a bots i a barrals. En una taula una parella, bé dos amics, discuteixen de temes tirant a filosòfics, asseguts en diagonal en una taula de quatre. Gran contrast amb una altra parella a la taula del costat, molt més centrats l’un en l’altra que en la conversa, que sols és una excusa. A la barra de la finestra, amb vistes al carrer, un noi amb ordinador, papers i cascos, enfeinat i en el seu món. Al seu costat un altre amb un cafè, un llibre, cascos i mòbil, en un món completament diferent. I a la punta un tercer, un noi amb la gorra posada tot i ser dins, un cafè, un bloc i un boli (buscant la inspiració en la pluja que veu caure o en els vianants que intenten aixoplugar-se’n?). Un grup de taules: en una, un senyor sol, bosses de coses que ha comprat entre les cames, bevent un te que fuma (el merescut descans, ara que ja ha acabat amb els encàrrecs, sobretot perquè no té cap ganes d’acabar xop com un ànec per arribar al metro). A la taula del costat un home ros despentinat, també amb un te (sembla que hagi arribat fugint d’una tempesta molt més ferotge que la que se sent al carrer!). I a la tercera tauleta dues amigues, per sobre dels 50, que fa estona que xerren sense parar malgrat haver-se vist el dia abans. Darrera de tots ells, asseguts de costat al banc d’una taula gran, una parella, totalment aliena a la conversa de lloques que tenen a dos pams... i a la resta del món, fet i fet. En dues altres taules, tres persones, completament iguals i completament diferents alhora. Cadascuna d’elles amb un cafè davant i concentrada en el seu ordinador. Dues noies i un noi, d’ascendència asiàtica, africana i europea, però idèntics malgrat tot. I en un racó algú que observa i somriu. Després torna a focalitzar tota l’atenció en el tros de pastís que té davant seu. Això, però, ja és un altre instant.

Scottish postcard

Em sembla que a correus al meu poble han passat la prova del senyor Bororo:
3 dies ha trigat a arribar des d'Escòcia una postaleta sense adreça, sense codi postal, només amb nom i cognom (i no ben escrit!), el poble (de més de 40 mil ànimes) i el país... no sé si preocupar-me que a correus del poble em tinguin tan controlada!!!
Ara, la postal va arribar tal qual la foto, amb un post-it... algú m'ho explica???!!! xD

Fesols menuts

Per curiositat, com en dieu (si és que en dieu d'alguna manera) dels llegums de la foto??

Sabiduria popular, vol. II

Pluja embutllofada, pluja de durada

La sabíeu aquesta??

Joguina nova

Una gran millora en la qualitat de vida a la feina... la màquina del cafè potser enyorarà les meves visites... jo a ella no!! M'agrada molt la meva joguina nova ;)

Tallar raïm

Quan era petita, per tallar un cep de jaqué hi feia una porteta esporgant tot de tòries, m'hi asseia a sota i a tallar els penjolls que penjaven, ben amagadeta i a l'ombra. Ara ja no hi cabo a sota i, per tant, en comptes d'una porta faig una finestra... i a tallar des de dalt ;)

Avui m'han tret del llit per anar a tallar raïms, tot el matí, a preu fet. I després de l'esforç, a la figuera de les secallones. Que en feia de temps que no en menjava... i que bones que segueixen sent! I que llestes que són les garses que només pessiguen les que estan al seu punt... ;)

Dilluns... qualsevol?

- Arribo a la feina i em trobo que algú ha deixat l'aire condicionat al màxim possible... 5ºC i a tot drap!! I la dona de la neteja dient "a mi no em miris, jo ho he trobat així i he deixat el despatx obert una estoneta perquè en sortia una fresqueta molt bona" 0_0'

- A mig matí pica a la porta un de manteniment i em demana de veure el sostre!!!???... més 0_0'

- A la tarda la piconadora que estava deixant planet o d'alguna manera com no estava abans el carrer feia moure tot l'edifici

Amb aquest panorama, he decidit plegar veles i aprofitant la poca distància que separa on treballo del camp nou, anar a perdre un parell d'horetes per veure com un suec sense pinta a suec feia quatre tocs amb una piloteta... He quedat espantada de la quantitat de gent que hi feia cap. Si és que poca feina teníem tots a aquella hora, perquè sinó no s'entén!

El 9 ha mort. Visca el 9!

Que la gespa era nova, home!!

Sabiduria popular, vol. I

Hi ha tipus de coneixement que van desapareixent mica en mica, i més ara que tot es globalitza i allò local és més difícil de trobar. Gotes de sabiduria com allò de "la cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats"...

Us heu trobat mai un vesper on no hauria de ser i us hauria agradat treure'l? Avui m'han explicat el truc de com (i, vés per on, el blog és un lloc tan bo com qualsevol altre per apuntar-ho :p): escaldar-lo a traició, amb aigua bullint sense que les vespes et vegin venir.

Ah, i el poc volum de posts aquests dies no són que sigui de vacances, ans al contrari, de re-adaptació barcelonina...

Jubilació

Després de disset anys i deu mil quilòmetres rodats, avui l'he anada a donar de baixa. Però no patiu, que me'n queda una altra per anar a la platja... que la tornada fa pujada!! ;)

After seventeen years and ten thousand km on its wheels, today's been its retirement day. But don't worry, there's another one for me to use to go to the beach... the way back is upwards!! ;)

La patufa

Ara que en Messi ha fet el gol 5000 del Barça, m'he recordat del primer que va fer, ja fa dies, al Camp Nou. Em sembla que va ser contra l'Albacete, però això ja no ho sé segur. Va entrar quan quedaven deu minuts o un quart, va marcar un gol i li van anul.lar (per fora de joc que crec que no era). Que si? Doncs ale, que te'l torno a clavar igualet, a veure si me l'anul.les un altre cop... En aquell moment, un senyor molt gran que a vegades venia al meu costat es gira i em pregunta: "Qui ha sigut, la patufa??". Sembla que des d'aquell dia la patufa s'ha fet una mica gran... ;)

PS: Per cert, què passa si la candelera ni plora ni riu, sinó que somriu i es lleva amb dos dits de neu??