Barça 9 - L'Hospi 0

Abusananos! :D

El que resumeix aquest equip: van guanyant 8-0 (vuit, que es diu aviat!) i segueixen pressionant la sortida de la pilota del rival per robar-la famolencs.

I coses que no tenen preu, com com ha arribat a passar-s'ho de bé un nen que estava assegut (bé, assegut, el que es diu assegut assegut... ;)) a la fila de darrera meu amb tants gols. Com si fos el matí de reis!

Miró, l'escala de l'evasió

La tenia apuntada per si passava per London mentre era a la Tate Modern, però al final no va poder ser. Però per sort després de London la van portar a la Fundació Miró... i per acabar-ho d'arrodonir em van tocar un parell d'invitacions!

Després de quadrar agendes, avui hem pujat a Montjuïc a veure "Miró, l'escala de l'evasió". Molt recomanable (i molt exitosa, veient la quantitat de gent que hi havia). La primera sorpresa, l'estil dels quadres més primerencs... molt poc estil Miró (de fet, més aviat gens). I quan ja eren estil Miró, jugar a llegir els títols (com era aquell de l'or blau i la rosella???!!) i intentar identificar allò que deien a la tela (amb més o menys èxit d'algú per identificar alguna part de l'anatomia... y hasta ahí puedo leer, que deia aquella ;))

I després, s'havia de recuperar forces: primer un vermutet (ja que el fem, el fem bé!) i després un bon dinar i una bona sobretaula (quines croquetes, coca de recapta i arrossos caldosos!).

Weekend @ Basel

Feia dos anys que no hi posava els peus, i ja tocava escapar-s'hi a veure alguns dels amics que hi vaig deixar. Tres dies escassos no donen per massa, però fan de bon aprofitar:

- Poder comprovar que encara puc fer descobrir un cafè bonic a algú que ja fa quatre anys hi treballa.

- Somriure en retrobar-te amb cert to de gris al cel (o amb cert xim-xim que et fa posar la gorra) que ja no és el meu pa de cada dia.

- Conèixer, per fi, a una princeseta suïssa de dos anys que de regal de primer aniversari va tenir un fetge nou i veure-la corrent, jugant i enfilant-se a les lliteres.

- Marcar-se un epic win amb ella i el seu germà gran amb dues pilotes del Barça. Això és trencar el gel amb les criatures i el demés punyetes! xD

- Adonar-te que, després de dos anys, la ciutat està exactament igual. i que tu t'hi sents com si n'haguessis marxat abans d'ahir.

- Jugar a provar-se barrets ridículs al mercat de nadal.

- I, evidentment, comprar xocolata. Només faltaria!! :p