Una de les primeres coses de les que t'adones a Suècia, si més no a l'estiu ja veurem què passa quan no hi hagi llum de dia pràcticament, és que els suecs tenen molta relació amb la natura. Els encanta tenir bosc a prop per anar a córrer, caminar, passejar, voltar amb bicicleta... i el riu aquí a tocar n'és una prova, hi ha hores que hi ha més gent per la riba del Motala ström que a qualsevol altre carrer. I si tenen casa d'estiu perduda enmig d'enlloc, anar a buscar bolets, caçar, pescar, etc.
Llavors t'expliquen que en aquest país hi ha una cosa que es diu "allemansrätten" (en anglès "the everyman's right") i que és una llei de lliure trànsit de les persones per la natura. Això vol dir que qualsevol persona té dret a passejar, nedar, acampar, collit bolets o fruites silvestres de qualsevol lloc, independentment de qui en sigui l'amo (exceptuant, evidenment, camps de cultiu i jardins i zones properes a les cases). A canvi es té l'obligació de no destruir ni fer mal a l'entorn.
Jo me'n sé d'una a qui li hauria encantat tenir aquest dret, fotre's per qualsevol bosc a buscar bolets... però que li hauria emprenyat més que el tingués tothom i li trobessin els "puestus" bons! ;)
A la riba del riu, els animals, majoritàriment ànecs i similars, estan tan acostumats a les bestioles de dues potes que corren per allà que ja ni s'immuten (a menys que els alimentis, llavors et venen a dir hola efusivament). La prova va ser aquesta llebre que vaig veure un dia mentre berenava tan panxa: em va sentir passar, va aixecar les orelles, em va mirar, va decidir que era inofensiva i no tenia pinta de menjar-me el seu berenar i va seguir cruspint-se l'herba com si res.
Per cert, us recordeu del Nils Holgersson i el seu ànec Martin que volaven amb una colla d'ànecs silvestres?? Doncs sembla que en aquest grup hi havia un parent del Martin! xD
Etiquetes de comentaris: allemansrätten, natura, suècia