Söderköping

Aprofitant que sembla que ha arribat l'estiu (una mica, si més no), ahir vaig agafar el bus i vaig anar fins a Söderköping, ja que m'havien dit que és un dels llocs dels voltants que val la pena. Söderköping té, bàsicament, dos reclams turístics. El primer és el Göta kanal i les seves rescloses, que pugen o baixen els vaixells fins al tram següent, segons toqui.

Les comportes tancades

Les comportes obertes

L'altra atracció turística de la ciutat es diu Smultronstället i és una gelateria. O "la" gelateria, tal i com en parla la gent. La gent fa més d'una hora de cua per agafar taula i menjar-se una copa de gelat mida àpat sencer!! Flipant. També hi ha l'opció cucurutxo/tarrina amb una cua molt més factible.

Sembla que no pots passar per aquí i no fer un gelat

El principi de la cua per agafar taula... (el final no m'entrava a la foto, creieu-me!)

Fixeu-vos en l'opció de baix a l'esquerra. Si si, és una galleda de platja amb cinc boles de gelat, nata i no-sé-què més. A jutjar per la gent que hi havia asseguda per la gespa del voltant, un producte amb molt èxit!

Bananchoklad + Äpplekanel

El canal Göta... feia temps que no veia tanta aigua de color de gos com fuig!

L'art al carrer (o al canal en aquest cas) en aquest país és sorprenent. En aquest cas aquesta escultura, a ambdós costats del canal, es diu "rabbit crossing".

Explosió de verd

Floretes

Finestra amb plantetes

La llibreria més antiga de Suècia (1815)

Norsholm

A un quart d'hora de la civilització (si entenem Norrköping com a civilització) hi ha Norsholm. Uns cinc cents habitants, un nombre considerable de mosquits per habitant, dos pubs, cap església, el canal Göta amb les seves rescloses per un costat i el principi del llac Roxen per l'altre. Afortunadament, després de sopar el sol va ser amable i va permetre que m'ensenyessin els voltants:

I, evidentment, s'han de provar els productes de la regió (encara que sigui amb una manta a les cuixes i la gavardina a 30 de juny... estiu en diuen... ja...). No massa rodones, tot sigui dit:

Com a curiositat, a la tornada vaig agafar un autobús (buit excepte el conductor i servidora) i em va sorprendre el fet que el conductor em donés conversa malgrat el meu suec macarrònic. S'ha de tenir en compte que els suecs no saben fer small talk, en són incapaços, jo crec que ha de ser quelcom genètic i tot... Més tard ho vaig entendre tot, no era suec sinó bosni i havia emigrat feia anys fugint de la guerra a Iugoslàvia.

El dit petit

Fa unes setmanes vaig tenir la meva primera experiència amb la seguretat social sueca. Coses, com diu ma germana, de voler jugar a futbol amb la pota del sofà... i no ser capaç de fer gol i xutar al pal, afegiria jo.

Doncs això, que dijous sant al vespre -quan l'ambulatori ja era tancat i amb quatre dies de festa per endavant- el meu pobre dit petit li va fer un petó a la pota del sofà, un petó d'aquells que instantàniament saps que duu conseqüències. "Això té una pinta de trencat... i ara què faig jo? Com collons funciona aquest país per això?"

Per sort havia guardat als preferits d'internet el link a la seguretat social sueca i al meu ambulatori, on hi havia el telèfon de la infermera d'emergència a qui trucar quan els ambulatoris ja han tancat. "El dit apunta en la direcció correcta?" "Si" (Si no ho fes ja hauria sortit cap a l'hospital a peu coix, ejem) "Doncs llavors, gel, mantenir-lo en alt, calçat ample i no cal que vagis a l'hospital, que tampoc s'hi pot fer res si estés trencat". I et quedes amb la sensació que et quedaries més tranquil·la si algú s'ho mirés.

Dimarts, després dels dies de festa, vaig demanar hora a l'ambulatori. Tu truques, deixes el teu DNI i un telèfon i et truca la infermera al cap d'una estona per avaluar què et passa, la urgència i què necessites. Com que urgent no era, em van donar hora per l'endemà al matí. L'endemà a l'ambulatori, la infermera de la recepció em diu "ah, et veurà la infermera, llavors són 100 kr", o sigui, que pel que havia explicat jo segons ells no calia metge i et cobren segons el tipus de visita (es paga per visita/prova fins a un màxim de l'ordre de 100 o 150 € l'any -100 kr són uns 12€). La infermera, que tenia escrit a l'ordinador el que jo havia explicat per telèfon el dia abans, es mira el dit, el remena de tots costats "si que té pinta a estar trencat, però es veu que cura molt bé, no val la pena ni fer-li una radiografia". En resum, bambes amples i paciència.

Curling

Tinc gravada a la memòria la primera vegada que vaig veure curling a la tele. Un vespre a Utrecht (o sigui, en algun moment de l'hivern-primavera de 2002) amb el company de casa italià tornàvem de sopar o de fer cerveses i vam engegar la tele. "Ein?? Que fan què amb escombres sobre el gel?? I això és un esport??". I ens vam quedar hipnotizats mirant la tele asseguts al fantàstic sofà de pell blava que havíem recollit del carrer un parell de setmanes abans. Mitja hora llarga després no ens havíem mogut.

Doncs bé, dotze anys més tard m'he posat per primera vegada sobre una pista de curling. Coses de viure al nord on és un esport "normal". A veure, un tira la pedra i dos escombren per intentar apropar la pedra a l'objectiu (el centre de la diana o una altra pedra) o per allunyar-la del centre de la diana. La part d'escombrar té una part senzila, que és saber entre quines línies pots i no pots escombrar, i una de complicada, que és saber si cal escombrar i amb quina intensitat (això és si fa no fa com saber fer els curts i els llargs en una sardana -fàcil- i saber quan fer quin -ni idea, ja hi ha algú que avisa).

Fer lliscar les pedres per sobre el gel fins a la diana... a veure, fàcil, el que diríem fàcil no és: a veure, posa't aquesta sola de teflon per lliscar al peu esquerre si ets dretana, agafa la pedra amb la mà dreta, el peu dret al tac, l'escombra a la mà esquerra, recolzant-la a l'espatlla i fent-la servir de recolzament, aixeca una mica el cos, agafa una mica d'impuls i amb la cama dreta sobre el tac impulsa't, llisca endavant i deixa anar la pedra amb una mica de joc de canell. Ah, i no, la pedra no es llança amb el braç sino amb la força de l'impuls de la cama... Estooo... tantes coses a la vegada? Perdó? Més intentar no fotre'm de lloros? I a més a més ni passar-me de llarg ni quedar-me curta? Haver-ho dit abans, home! ;)

Per cert, recomano provar-ho, és molt més divertit que veure'l des del sofà!

De "semlor" i sirenes

En aquest país resulta que no se celebra carnestoltes (mira que són raros...) i no tenen dijous gras. En canvi, el que tenen gras és el dimarts abans de dimecres de cendra. En suec fettisdag (literalment dimarts gras). I és típic de dimarts gras menjar semlor (un semla, diversos semlor). Un semla (o una semla, vagi a saber) és la pasta de la foto: una mena de brioix farcit amb una mica de massapà i molta nata. I, com tot en aquest país, es pren al fika. El fika (fer un cafè o la pausa del cafè) aquí és una cosa molt important i típica, però jo no estic convençuda del tot que això de fer un cafè sigui un invent suec... (bueno, i dir-li cafè al líquid negrós que surt de la cafetera de filtre... però això ja és una altra guerra...)

Una altra cosa que he descobert és que en aquest país hi ha una mena d'alarma en forma de sirena que avisa al país en cas d'emergència (una guerra o quelcom per l'estil). La sirena de marres la proven el primer dilluns de març, juny, setembre i desembre a les 15h. Resumint, que si mai sento el sorollet en qüestió i no és primer dilluns del mes que toqui a les 15h, que corri... però ningú m'ha dit cap on!

iceskating

Jo ja els dic a aquesta gent que el gel és per fer polos o per posar al gin tònic, no per lliscar-hi a sobre... Tot i això, he invertit en uns patins i ja he anat un parell de vegades a practicar. Contràriament als autòctons, que semblen haver nascut amb ganivetes a les soles, no sé si el que faig jo compta com a patinar, però m'aguanto sobre els patins i em moc endavant i des del meu punt de vista això compta com a èxit clamorós!!

Dormint al replà

Aquesta pinta (o una variació de la mateixa) té el replà de casa meva aquests dies: els esquís dels meus veïns i el trineu del fill dormint tranquil·lament fora del pis. I una mica més avall, davant de l'ascensor, hi viuen dos cotxets.

La primera vegada que vaig veure aquest comportament va ser a Suïssa, amb tot de cotxets vivint al replà. "El pis és petit i dins fa nosa". 

A mi no deixa de sobtar-me aquesta sensació de seguretat que et permet deixar el bolso sol mentre vas al lavabo o tres parells d'esquís dormint al replà. O joguines, eines o el que sigui en un jardí amb una valla que no arriba al metre.

Winter's finally made it

Ha costat (o això diuen els locals) però sembla que al final l'hivern ha arribat al nord. El cap de setmana passat la temperatura va decidir cabussar-se sota la línia de zero graus i pintar el paisatge de blanc. I no, ni el món es para, ni hi ha caos ni res, simplement tot va igual però amb neu. El que si que es nota és l'efecte reflector de la llum, n'hi ha molta més, cosa que s'agraeix que encara es fa de nit a cap hora.

Diumenge a la nit el cel es va asserenar... i les temperatures ho van notar. Ganes ganes d'anar a treballar dilluns a les vuit, el que se'n diu ganes...

Dimarts es va tornar a tapar i porta un parell de dies nevant amb poca intensitat però de manera força contínua. Resultat, uns 15 cm de neu ben bons a tot arreu.

Flaires de Nadal

A un mes vista de Nadal (que en aquest país es diu "Jul") es veu que és hora de començar a familiaritzar-me mica en mica amb les tradicions nadalenques locals:

Làmpara d'advent a la finestra del despatx, gentilesa de la meva companya de despatx. Van apareixent com bolets a moltes finestres per tot arreu.

Julmust... una mena de refresc que apareix als supermercats per Nadal. Aigua carbonatada, sucre, extracte de malta i llúpol, etc. A mig camí entre una coca-cola dolça i esbravada i un refresc d'extracte de malta que va comprar un cop mon pare déu sap on (o sigui, probablement al Lidl). L'invent no m'acaba de convèncer... a mi dóna'm coca-cola o cervesa, gràcies. Preferiblement cervesa ;)

I aquí unes quantes sueques nadalenques que ja estan prenent la fresca a la nevera ;)

Pepparkakor

Un vici... :)

(I ara que s'apropa nadal van apareixent al súper en capses mida XXL)

Burocràcia sueca

El malson del(s) primer(s) mes(os) d’un expatriat: la burocràcia. Vet aquí la meva experiència amb la burocràcia sueca: és molt eficient i relativament fàcil, però si has de seguir tot el procés pot arribar a ser frustrantment lent.

Perquè us en feu una idea d’entrada, qualsevol gestió es pot resumir en “ompli aquest imprès i en dues setmanes trobarà la resposta a la bústia”. I, efectivament, en dues setmanes tens la carta de marres a la bústia... i a fer la següent gestió, amb el mateix procediment,... y tiro porque me toca!

Tot el sistema suec està centralitzat en el personnummer, una mena de número personal identificador que et dóna hisenda. I quan dic tot centralitzat vull dir que quan et canvies de casa, vas a hisenda a notificar-ho i la teva direcció queda canviada a tot arreu (des del banc o la seguretat social fins al carnet de fidelització del súper de torn... que no pots demanar fins que no tens el numeret de marres!).

Però no correm tant, abans de sol·licitar el número personal, s’ha de fer la gestió a immigració. Aquesta es pot fer online i, per sort, pels ciutadans de la Unió Europea és un mer tràmit: als dos dies t’arriba un mail dient que s'ha resolt el teu cas i t’arribarà una carta amb la resolució en un parell de dies (!!). Un cop t’arriba la carta, vas a hisenda a sol·licitar el número personal. Empleni aquest formulari amb les seves dades, deixi còpia de la documentació i, si, en un parell de setmanes rebrà el número per correu a casa. Quan li arribi porti’m aquest formulari de la seguretat social ple i vingui a demanar el document d’identitat suec.

Al cap de dues setmanes t’arriba el número en qüestió i vas a deixar el formulari de la seguretat social. I vas a tramitar el carnet d’identitat. Bé, de fet no, primer vas a pagar el tràmit i al cap d’un parell de dies (per estar segura que ells ja han cobrat) vas a fer el tràmit. Ah, i com a document identificatiu per fer-te el carnet suec, el DNI espanyol no val. Per alguns set sous per aquest tràmit en concret, malgrat que amb el DNI et pots moure lliurement per tota la Unió, et cal bé el passaport o bé algú que doni fe de la teva identitat (i que tingui carnet d’identitat suec, of course!). Mare de déu, en aquesta foto semblo terrorista directament, penso mentre la dona em diu que he quedat prou bé (a algú li calen ulleres, i jo les duia posades...). Ah, i a Suècia oficialment sóc més alta, iuju!!!. I si, ho heu endevinat, en dues setmanes li arribarà a casa una carta amb la que podrà venir a recollir el carnet.

I un cop tens el personnummer ja li pots enviar a la mestressa del pis que vols llogar (just in time!), pots anar a tirar els papers pel curs de suec per immigrants (ompli el formulari, i ja rebrà una carta a casa... nooooooo, aquesta vegada us heu colat, no és en dues setmanes... és en un màxim de tres mesos) i a obrir un compte al banc. Correcte, tu vas al banc, miri voldria obrir un compte... ompli aquest formulari... i en un parell o tres setmanes li arribarà una carta amb dia i hora per la cita per obrir el compte. Què esperàveu??

Systembolaget

Una cosa que et crida l'atenció les primeres vegades que visites un súper a Suècia és que no hi ha alcohol. Bé, si hem de ser exactes, no hi ha alcohol de més de 3.5 graus (que per a mi ve a ser el mateix). Si vols comprar begudes alcohòliques amb més graduació has d'anar al Systembolaget, un monopoli estatal dedicat a la venda de begudes alcohòliques (i alguna sense alcohol també). Vols cervesa, vi, licor, cava? Doncs al systembolaget... De moment hi he trobat prou cerveses per seguir catant coses noves veient el futbol, tot i que el tipus de cervesa que a mi més m'agrada no és el més present al systembolaget, sniff sniff

Els suecs i la natura

Una de les primeres coses de les que t'adones a Suècia, si més no a l'estiu ja veurem què passa quan no hi hagi llum de dia pràcticament, és que els suecs tenen molta relació amb la natura. Els encanta tenir bosc a prop per anar a córrer, caminar, passejar, voltar amb bicicleta... i el riu aquí a tocar n'és una prova, hi ha hores que hi ha més gent per la riba del Motala ström que a qualsevol altre carrer. I si tenen casa d'estiu perduda enmig d'enlloc, anar a buscar bolets, caçar, pescar, etc.

Llavors t'expliquen que en aquest país hi ha una cosa que es diu "allemansrätten" (en anglès "the everyman's right") i que és una llei de lliure trànsit de les persones per la natura. Això vol dir que qualsevol persona té dret a passejar, nedar, acampar, collit bolets o fruites silvestres de qualsevol lloc, independentment de qui en sigui l'amo (exceptuant, evidenment, camps de cultiu i jardins i zones properes a les cases). A canvi es té l'obligació de no destruir ni fer mal a l'entorn.

Jo me'n sé d'una a qui li hauria encantat tenir aquest dret, fotre's per qualsevol bosc a buscar bolets... però que li hauria emprenyat més que el tingués tothom i li trobessin els "puestus" bons! ;)

A la riba del riu, els animals, majoritàriment ànecs i similars, estan tan acostumats a les bestioles de dues potes que corren per allà que ja ni s'immuten (a menys que els alimentis, llavors et venen a dir hola efusivament). La prova va ser aquesta llebre que vaig veure un dia mentre berenava tan panxa: em va sentir passar, va aixecar les orelles, em va mirar, va decidir que era inofensiva i no tenia pinta de menjar-me el seu berenar i va seguir cruspint-se l'herba com si res.

Per cert, us recordeu del Nils Holgersson i el seu ànec Martin que volaven amb una colla d'ànecs silvestres?? Doncs sembla que en aquest grup hi havia un parent del Martin! xD

Baptisme suec: nedar al llac & kräfta

Aquest cap de setmana he tingut el que es podria anomenar el meu baptisme suec. Cap de setmana (diumenge-dilluns) de team-building amb els de la feina a la casa d'estiueig del jefe. Allò que amb el cole en deiem convivències. On? Al mig d'enlloc (gira al trencant de la carretera que gairebé no es veu quan ja has passat totes les cases i segueix cinc minuts pel caminoi) en la seva versió Småland. Una casa típica sueca de fusta i pintada de vermell, enmig de la natura i del silenci (espectacular el cel estrellat!) i a tocar d'un llac.

Aquí dormíem les nenes.

Les vistes

Al llac hi tenen una caseta amb una barca a motor. I em vaig estrenar en dues coses: deixar-me enredar a seure'm en una mena de flotador XXL arrossegat per la barça lligat amb una corda (that was fun!) i banyar-me en un llac suec. No em creureu, però la temperatura de l'aigua era sorprenentment agradable, gens freda.

El llac

Al vespre, per sopar, va tocar "crayfish party", una tradició sueca que consisteix, si fa no fa, en menjar crancs de riu (o de llac, per ser exactes, el de la foto de dalt), cantar cançons en suec (sabeu aquells moments en què t'alegres de no entendre la lletra de les cançons? Doncs això... "No et saps cap cançó en català/castellà equivalent? Però vosaltres no canteu en aquest tipus de celebracions??" Ara resulta que la rara sóc jo... xD) i veure schnapps, tot mentre dus una mena de gorro de cartró commemoratiu de l'ocasió, amb un preciós cranc pintat...

La taula parada

Els crancs, en suec kräfta (a llegir "crefta"). Digueu-me sibarita, però on es posin unes bones gambes o uns bons escamarlans... ;)

Lamparetes a la finestra

Una de les primeres coses que em va cridar l'atenció passejant per Norrköping va ser que a la majoria de finestres, a part de plantetes, espelmes i altres elements de decoració, hi ha una lampareta. De fet, al dormitori del pis on estic el que més em va sorprendre (manca de persiana o cortines decents apart) va ser la lampareta que hi ha al llindar de la finestra. Què hi fa això aquí? I per què?

Se'm va acudir preguntar-li a la meva companya de despatx el motiu de les lamparetes a la finestra. La seva primera reacció va ser mirar-me com si li preguntés per què hi ha cadires al costat de les taules. Un cop li vaig haver aclarit que, no, allà d'on vinc no ho fem això, em va explicar que -sobretot a l'hivern- fan que tot sigui més acollidor ("'cause it's cosy!") i que tenir una llum blanca potent al sostre (que per mi ha de ser millor solució contra la foscor, digue'm rara...) és taaaaan poc acollidor ("it's sooo uncosy!", amb gest d'arrufar el nas). Seguiu dient-me rara, però a m'hi m'agrada veure-m'hi, no viure il·luminada per una bombeta de 10W en una lampareta a la finestra...

Ah, i quan és fosc veureu que moltes d'aquestes làmparetes estan enceses. I, de fet, diria que totes les cases del veïnat deixen el llum del carrer encès tota la nit.

Volar al nord

Com alguns (o probablement tots) dels lectors d'aquesta capseta sabreu, aquesta setmana he començat una nova aventura que m'ha portat, així d'entrada, a uns 2500 km de casa (segons el sr. googlemaps). Un nou repte professional (ja que l'anterior se'n va anar a can pistraus) m'ha dut a Norrköping (Suècia) i la casualitat ha fet que el meu autoregal de sant d'aquest any fos un bitllet a l'exili.

Després d'Holanda i Suïssa, una pausa centralitzada en fotos del Messi dedicant gols a la seva àvia, ara toca il·lustrar en aquest blog curiositats i llocs de la vida a Escandinavia. Massa bé no sé què m'espera... però ja que canvio, millor fer-ho bé, no? Feina, país, idioma i moneda nous ;)

D'entrada per aquest agost estic en un piset la mar de cuco (les golfes de la foto, terrasseta inclosa). Principal defecte: No hi ha cortines!!!! I que un sol de cal déu et toqui a la finestra abans de les cinc de la matinada fa una gràààààcia... Però ja he fet la "xapussa" de torn per minimitzar els efectes. Ho dubtàveu?? ;)

El temps? Excepte dimarts que va ploure, la resta, temps d'estiu. Bàsicament màniga curta i texans, tot i que avui (uns 28ºC) m'he alegrat d'haver dut uns pantalons curts i unes sandàlies!

Que com és la ciutat? Això és per a un altre post, impacients! ;)