Curling

Tinc gravada a la memòria la primera vegada que vaig veure curling a la tele. Un vespre a Utrecht (o sigui, en algun moment de l'hivern-primavera de 2002) amb el company de casa italià tornàvem de sopar o de fer cerveses i vam engegar la tele. "Ein?? Que fan què amb escombres sobre el gel?? I això és un esport??". I ens vam quedar hipnotizats mirant la tele asseguts al fantàstic sofà de pell blava que havíem recollit del carrer un parell de setmanes abans. Mitja hora llarga després no ens havíem mogut.

Doncs bé, dotze anys més tard m'he posat per primera vegada sobre una pista de curling. Coses de viure al nord on és un esport "normal". A veure, un tira la pedra i dos escombren per intentar apropar la pedra a l'objectiu (el centre de la diana o una altra pedra) o per allunyar-la del centre de la diana. La part d'escombrar té una part senzila, que és saber entre quines línies pots i no pots escombrar, i una de complicada, que és saber si cal escombrar i amb quina intensitat (això és si fa no fa com saber fer els curts i els llargs en una sardana -fàcil- i saber quan fer quin -ni idea, ja hi ha algú que avisa).

Fer lliscar les pedres per sobre el gel fins a la diana... a veure, fàcil, el que diríem fàcil no és: a veure, posa't aquesta sola de teflon per lliscar al peu esquerre si ets dretana, agafa la pedra amb la mà dreta, el peu dret al tac, l'escombra a la mà esquerra, recolzant-la a l'espatlla i fent-la servir de recolzament, aixeca una mica el cos, agafa una mica d'impuls i amb la cama dreta sobre el tac impulsa't, llisca endavant i deixa anar la pedra amb una mica de joc de canell. Ah, i no, la pedra no es llança amb el braç sino amb la força de l'impuls de la cama... Estooo... tantes coses a la vegada? Perdó? Més intentar no fotre'm de lloros? I a més a més ni passar-me de llarg ni quedar-me curta? Haver-ho dit abans, home! ;)

Per cert, recomano provar-ho, és molt més divertit que veure'l des del sofà!