Sudokus a la platja

...o agost al setembre, segons es miri. Tots dos servirien de títol per aquest post. El que tenen les vacances a casa fent res és que, conseqüentment, tampoc et resulten en massa res per explicar. Però alguna cosa haurem de dir en deferència al (poc però fidel, espero... ;) ) públic d'aquesta capseta.

Així, aquest post és una dedicatòria a dos que jo sé que estan a punt de començar una nova aventura professional. Bé, en un cas no només professional, sino també personal... coses que té això d'anar-se'n a l'exili! Viel Glück! Y ya verás que no es tan malo como te parece hoy. Hace un año estaba yo con esta sensación de "i a tu qui et manava emmerdar-te en tot això??!!", y ya ves ahora. Añorando el sol... que es de lo poco que no pillas por la red ;)

I a l'altre, que encara no està clar on acabarà... o si... o no... bé, jo no dic res, que després em diuen que sóc bruixa, quita quita, jeje ;) Molta sort a tu també! (M'he guanyat el teu segon comment???)

I la foto a que ve??? No, no és cap dels dos no... ja m'agradaria a mi conèixer-lo, ja... Oi que m'enteneu noies?? jejejeje! És un costum copiat, això de quan no saps quina foto posar, posar-ne una d'algú que t'agradi :p