Sniff...

Aquest any, per primer cop des que tinc ús de raó (i encara una mica més) em perdo els focs de Blanes, l'única cosa que val la pena de la festa major. Entre vint i trenta minuts de focs, set dies seguits, al "marc incomparable" de la Palomera. Bah, segur que com que jo no hi sóc aquest any no valdran res, jeje ;)

Ahir en comptes de focs me'n vaig anar a veure cine a la fresca: "Tim Burton's Corpse Bride" que no l'havia vista encara. Estava a tope i vaig haver de veure la peli dreta (sort que és curteta!!). La gent, molt preparats tots plegats, ja es duia la cadira de casa.

PD: Hits musicals: mentre caminava pel centre per anar a comprar hi havia un home tocant l'acordió al carrer i quan vaig passar jo tocava "los pajaritos"... obviament no em vaig quedar a mirar si el repertori millorava després d'això... Però la cosa encara podia millorar: més tard anava en bici i una melodia i una letra que venien, aparentment, d'un bar em van fer clavar la bici per comprovar que les meves orelles no m'havien enganyat. I no ho havien fet... era una versió (in spanish) del "veo veo" de la Teresa Rabal...