Lectura de tesi a la holandesa
La setmana passada vaig anar a una lectura de tesi del grup. Tranquils que no us explicaré de què anava... més aviat com. Tot plegat dura una hora exacta de rellotge. El tribunal el formen aprox. vuit persones i està presidit pel degà de la facultat. Els catedràtics van en toga i els que no ho són en trajo. La pobre víctima, en cas de ser noi (no ho era aquesta vegada), jo sempre l’he vist vestit de pingüí.
Doncs entra el tribunal en processó, amb un bidell (també disfressat per a l’ocasió) al capdavant. El primer en preguntar és el primer director que sempre demana fer un petit resum d’uns 10 minuts sobre el treball realitzat. Després va preguntant la resta. Els membres del tribunal s’adrecen a l’examinat com a “geachte promovendus” (benvolgut doctorand) i la resposta ha de ser l’equivalent a “benvolgut professor” (no recordo com fa ara mateix). I quan fa una hora exacta, el bidell torna a entrar, sense importar en absolut qui està parlant o si ja han preguntat tots, pica amb el pal que porta a terra, diu “hora est” i s’ha acabat.
Després el tribunal es retira a deliberar i quan torna a entrar, després de seure’t i aixecar-te unes quantes vegades, entrega el diploma (no, aquí no s’han d’esperar dos anys!). Just després d’això, a vegades hi ha una petita recepció (no aquesta vegada) on felicites al nou doctor (nova doctora aquesta vegada), tot i que a mi això de fer una fila per donar la mà a l’homenatjat i de rebot a tota la família em recorda més a un enterro, que voleu que us digui...
A la nit hi va haver festeta. Això vol dir, of course, cerveseta, alguna mena de cançó o vídeo per homenatjar el nou doctor (i fer-li passar vergonya!) i uns quants regalets.
Doncs entra el tribunal en processó, amb un bidell (també disfressat per a l’ocasió) al capdavant. El primer en preguntar és el primer director que sempre demana fer un petit resum d’uns 10 minuts sobre el treball realitzat. Després va preguntant la resta. Els membres del tribunal s’adrecen a l’examinat com a “geachte promovendus” (benvolgut doctorand) i la resposta ha de ser l’equivalent a “benvolgut professor” (no recordo com fa ara mateix). I quan fa una hora exacta, el bidell torna a entrar, sense importar en absolut qui està parlant o si ja han preguntat tots, pica amb el pal que porta a terra, diu “hora est” i s’ha acabat.
Després el tribunal es retira a deliberar i quan torna a entrar, després de seure’t i aixecar-te unes quantes vegades, entrega el diploma (no, aquí no s’han d’esperar dos anys!). Just després d’això, a vegades hi ha una petita recepció (no aquesta vegada) on felicites al nou doctor (nova doctora aquesta vegada), tot i que a mi això de fer una fila per donar la mà a l’homenatjat i de rebot a tota la família em recorda més a un enterro, que voleu que us digui...
A la nit hi va haver festeta. Això vol dir, of course, cerveseta, alguna mena de cançó o vídeo per homenatjar el nou doctor (i fer-li passar vergonya!) i uns quants regalets.
Last week i went to a PhD defense from someone in my group. I’m not going to describe in English how a Dutch defense is, as most of you already know. I can say it’s different in Spain. Over there it’s less formal in the sense that no one wears a toga. You first give a 45 min – 1 hour talk about your results and then get questions (for as long as they want) from the 5 members of the jury. Even though my own was quite short, the fact that they only last for (exactly) one hour over here is something i like –both for the poor victim and the public. ;)
1 Comments:
Pues no se que decir de la parafernalia puede ser bonita, pero prefiero el relax y el desmadre a la española...
AHora la traducción no es literal verad, es que en inglés creo haberme perdido algo :-)
By Anònim, at 9:06 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home