Esventats

Ja té nassos que una que de naixement està "tocada per la tramuntana", s'hagi de mudar 1500 km per endur-se'n la que és de moment la ventada de la meva vida. Aquesta tarda/vespre està passant per aquí damunt un huracà de nom Kyrill, camí d'Alemanya i Europa endins. I en aquest país no hi ha res que pari el vent ni una miqueta...

Quan he sortit de la uni, les idees se m'han esventat de cop... no us negaré que la sensació m'ha agradat (el que dèiem de tocada per la tramuntana... o de l'ala, segons m'ho pregunteu a mi o a ma mare...). Això si, he agraït caminar fins a casa i no haver d'agafar la bici i pedalar contra el vent com molta gent. Si t'enxampava una bona ràfega, costava caminar recte o quedar-te palplantada al mig del carrer gaudint de l'espectacle.

Pel que fa al país, els trens no circulen (milers de persones sense poder tornar a casa, poca conya!), hi ha carreteres tallades i les que no, mig col.lapsades, i arbres i grues caiguts (algun arbre amb més punteria de la que caldria) a cabassos al llarg i ample (bé, ni massa llarg ni massa ample...) del país. Espectacular...

Ah, de moment no patiu, sembla que les capsetes són prou sòlides! (espero...) ;)