La lluna a les cinc... uix!

No fa gaire m’han preguntat un parell de vegades si es nota gaire el fet que aquí dalt els dies són més curts en aquesta època de l’any. Oi tant que es nota! Això que a quarts de cinc sigui negra nit... no sé, tinc la sensació perenne que són dues hores més tard del que em diu el rellotge!

I com que m’ho han demanat (bona excusa, jeje), aquí sota hi ha una colla d’expressions populars catalanes que indiquen com el dia es va allargant al vespre mica a mica des de mitjans de desembre. Si, encara que us sembli mentida, a mi aquestes coses me les van ensenyar de petita! Espero que la meva iaia em perdoni si me n’he deixat alguna ;)

Per santa Llúcia, un pas de puça
Per Nadal, un pas de pardal
Per sant Esteve, un pas de llebre
Per any nou, un pas de bou
Per sant Antoni, un pas de dimoni
Per sant Vicenç, el sol entra pels torrents
Per sant Pau, l’hora hi cau

I’ve been asked a couple of times lately whether i notice that days up here are shorter in winter than in Spain. Well, i promise you you do notice! I always have the feeling that it’s two hours later than what my watch tells me!
And the short sentences are Catalan expressions indicating (with kind of a rime) how days start getting longer in the evening from mid-december on, relating it with special days like christmas and saints on the calendar. Sorry, i cannot translate them, it would make no sense :$ I hope i did not forget any... otherwise my grandma would complain that i don’t remember any more what she used to tell me when i was a kid! ;)