La rentadora

"- Quedem demà al vespre per fer una cervesa?

- No puc, que em toca rentadora..."

Oi que sona a la pitjor excusa del món, que si algú us la deixa anar sona a "mira, no vull quedar amb tu i no se m'acudeix res més per alegar..."??? Doncs no, en aquest país és una resposta, malauradament, més normal del que semblaria. Tot i que jo no deixo de sentir-me ridícula cada vegada que l'he de fer servir...

La rentadora no és pas una cosa que et trobis als pisos aquí a Suïssa. El més normal és que n'hi hagi una o dues de comunitàries per edifici i certes normes per a fer-les servir. El meu edifici no té bufet lliure, però tampoc la situació més dolenta possible. En el nostre cas a finals de cada més es penja un full al quarto de les rentadores i tu l'omples on bonament pots i no et fa anar massa malament, un cop per setmana (jo que visc sola encara... però i les famílies amb criatures petites???). Per descomptat els torns de vespre són els que van més buscats... només faltaria que m'hagués d'agafar mig dia lliure per fer rentadores... O sigui que entendreu que el vespre que toca rentadora, toca rentadora. Un pèl tercermundista potser??? (a més, quan buscava pis i els deia que això per a mi no era normal em miraven com i jo fos d'un altre planeta!!!)

"- What about going for a beer this evening?

- I'd love to... but it's washing machine evening..."

It does sound like the worse excuse on earth, right? Well, not in this country... even though i still feel ridiculous every time i have to say it. The normal thing here is to have a comunitary washing machine in the building, and i can write my name in the schedule to use it once a week (you can imagine that evening slots are always the hardest to get...), so, if it's washing evening, it is washing evening, believe me! And when i tell them that such a thing is not normal for me, they look at me as if i came from another planet... amazing!

Only in Switzeland...

stop & think

imatges (xxiii)

Stellwerk SBB (Herzog & de Meuron)

Sin noticias de Gurb...

...o l'aspecte que té el meu carrer aquests dies...

De l'escola antiga

Encara queda per aquest món gent de l'escola antiga, que fa coses que, a priori, el comú dels mortals no espera que passin. I a mi això m'ha passat avui quan he obert la bústia i he trobat un paquetet. M'ha costat lligar caps, però al final he endevinat de qui era abans d'obrir-lo.

Resulta que en el meu últim vol de Basel a Girona vaig acabar petant la xerrada amb una senyora suïssa suïssa que per edat podia ser la meva àvia (sort que parlava una mica d'anglès, perquè el seu suís-alemany era dels durs... bé, tots són dels durs, fet i fet...). Com vam acabar xerrant? Doncs de casualitat: resulta que la bona dona anava a passar uns dies amb la seva germana a Calonge (crec...) i quan va demanar un capuccino i va anar a pagar a l'hostessa li va voler pagar en francs suïssos però la noia només acceptava euros o tarja. Quan la cosa arribava a un punt mort (la dona ja tenia el cafè i no sabia què fer i l'hostessa tampoc suggeria res) vaig decidir que morirem igual de pobres i vaig pagar el cafè de la senyora (no crec que el dia que hagi de demanar una hipoteca em vingui de tres euros... i si ve de tres euros, malament rai!). Us ben prometo que no m'havien donat mai tants cops les gràcies en tan poc temps... i per un capuccino de ryanair!

Abans de baixar de l'avió i donar-me les gràcies per milionèssima vegada em va demanar la direcció i em va dir que tindria notícies d'ella. No hi havia pensat més fins avui quan era dins l'ascensor amb el paquet a la mà. Jo m'esperava que em tornés els tres euros i prou, però no, dins el paquet hi havia els bombons de la foto, una tarja i cinc euros. Un detallàs, vamos. Pobra dona, si que li ha sortit car el cafè!

To make a long story short: in my last flight home i ended up paying the coffee of an old swiss lady that had no euros on board. She asked me my address, to send me back the 3 euros, i thought... but no, what i got is what you see in the photo: some chocolates, a card and 5 euros... amazing!! Very sweet also... but the poor lady ended up paying the ryanair coffee very expensive!

Si ara miro per la finestra...

...veig la lluna... estic llunada??? (Mama, no cal que contestis... xDDD)

That's what i see just turning up my head towards the window: the moon.

imatges (xxii)

EuroCow

Al hall de la Badische Bahnhof (l'estació alemanya) encara hi ha la vaca vestida de jugador número 12... s'haurà perdut del ramat??? xDDD

Poor cow... is she lost??? You can still (!) see cow number 12 at the hall in the Badische Bahnhof... xDDD

Els Focs de Blanes

Després de perdre-me'ls fa dos anys i de veure'n només un dia l'any passat, aquest any ja tocava ser a Blanes pels focs full-time. Total, una cosa bona que fan per festa major...

He de reconèixer que sóc bastant (per no dir molt) exigent en tema focs artificials, especialment amb el ritme. Massa anys de veure'n fan que el paladar s'hi acostumi. Aquest any, en resum, diria que és un dels més fluixos que es recorden en molt temps. Segur que si ho mirés veuria que la quantitat de pólvora gastanda de mitja ha baixat dramàticament si la comparem amb la resta d'anys. La crisi ha arribat a la pólvora???!!

Dimarts vaig baixar a veure'ls a la platja, però com que el vent anava cap al poble els vaig anar a veure del costat de la platja dels pins. No... Es fa raro veure-ho "al revés", al costat que no toca... Malgrat els ooooh dels guiris i domingueros van ser focs sense cap mena de ritme i massa lents. Primera sensació de "tan cara va la pólvora que la racionin tant???"

Dimecres em vaig quedar a la tribuna (o sigui, al balcó de casa) després de l'experiència del dia abans. No es veuen els de l'aigua, però la resta es veuen de conya... i sense gent! Un dels dos millors dies per a mi (van quedar segons), ritme prou decent i bona traca.

Dijous. També del balcó... i podies fer una becaineta entre "pum" i "pum"... per favor!!!

Divendres vaig baixar a la platja del poble (déu ni dó la gentada) per obra i gràcia d'unes visites inesperades. Pse. En la tònica de tots els dies, però en resum les visites tampoc van triar el pitjor dia.

Dissabte (i santa Anna!): quan vaig pujar de la platja a mitja tarda ja hi havia cotxes a tot arreu i a algun lloc impensable i tot. Més tard només faltava veure cotxes penjant de fanals i arbres... o sigui que a la tribuna hi falta gent! Bé, l'altre bon dia juntament amb dimecres. Aquests van guanyar. Almenys la gentada va veure els guanyadors ;)

Diumenge: alemanys. Era el primer cop, que jo pugui recordar, que veia focs alemanys. No van començar malament, el ritme i els colors feien mantenir l'esperança però van cometre el més similar a un pecat mortal... no van fer traca final en absolut!!! Imperdonable... i òbviament van acabar últims amb diferència.

I ara a esperar fins l'any que ve. A veure si tornem a la tònica general. Ara, un petit consell: val la pena veure els focs a Blanes asseguts a la platja davant la Palomera... però el dissabte no és el millor dia, massa gent!

Més patates...

El primer d'agost és la diada nacional suïssa (i l'últim dia de festa entre setmana que hi ha per aquí fins per nadal...) i hi ha algú per aquests móns de déu que, igual que per sant valentí, et recomana celebrar-ho amb patates... amb patates suïsses, això si! 0_0'

The fist of august is Switzerland's national day (and the last holiday in a weekday till christmas...), and as happened with valentine's, someone suggests to celebrate it with potatoes... with swiss potatoes, of course!

Ara, les patates no són l'única peculiaritat... al súper venien aquests panets del primer d'agost... amb bandereta inclosa. Com a pa, pse... massa abrioixat (i no, això últim no ho traduiré a l'anglès aquí sota... no way! xDDD)

Another peculiarity... in the supermarket you could find "first of august bread"... yep, like that with the flag. I have to admit that i bought it for the picture... it would have been to weird to take the picture over there... :p

Magic

Diumenge 20 de juliol, el camp nou ple a vessar (gespa inclosa) i no es per veure certa colla de dropos córrer darrera una pilota, no. Aquests s'han de (tornar a) guanyar que l'estadi els aculli com ho va fer amb el Bruce, tot i que com el guiri de la foto, sempre es poden juntar les dues coses ;). Jo era la tercera vegada que el veia, i la tercera amb la E-street Band. He de reconèixer que part del "morbo" d'aquesta vegada el posava l'escenari. I no va decepcionar en absolut, com sempre. Tres horetes d'espectacle sense parar (que ma mare és més jove i a aquest ritme no aguanta ni mitja hora!) i la sensació que transmeten que s'ho passen bé dalt de l'escenari.

Si t'ho mires objectivament, el setlist de dissabte pot ser millor, però jo no el canvio. Es va guardar el Thunder Road per diumenge expressament per a mi, jeje. Perquè és igual que hi hagués més de 70000 persones (o grillats, segons a qui pregunteu)... aquesta la va tocar per a mi soleta! ;)

To start my holidays i went to Camp Nou (Barça's stadium) to see the last concert of the Magic tour in Europe. Three hours with Bruce Springsteen and the E-street Band. It was the third time i saw them, and, as always it was a pleasure. And well, from the two concerts in Barcelona, he saved Thunder Road for saturday... just for me, i'm sure! ;) :p

Just abans de començar / Just before

He's the Boss ;)

Setanta i pico mil ànimes entregades / Seventy something thousand people rocking

I per acabar el saxo del Big Man. A ell potser si que és l'últim cop que el veiem fent les europes.

Clarence's saxo. Has this been his last European tour?