D'estatues
Voltant per aquests móns de déus, en algun moment pares en una ciutat on trobes estàtues pel centre: una noia, amb pinta d'estudiant, esperant (i després diuen que som nosaltres les que fem tard sempre... ;))
Travelling up & down, you end somewhere where you notice some statues around the city centre: a girl, a student, waiting... (and then it's said that we are the ones being always late!)
O aquest estrany personatge amb pinta de ser feliç...
Or this strange character looking strangely happy...
Un altre ser estrany, abocant-se aigua al cervell mentre llegeix...
Another creature pouring water into his head while reading...
I la més divertida... un escarbat clavat d'un pal al mig d'una plaça... 0_0'
I la més divertida... un escarbat clavat d'un pal al mig d'una plaça... 0_0'
And the funniest one... a bug in the middle of a square... 0_0'
posted by Marta at
22:05
6 Comments:
Al costat de la noia hi falta el noi que segur que va marxar cansat d'esperar que la noia digui alguna cosa o es mogui.
I l'escarbat forma part d'un megapinxo incompert.
By
Anònim, at 12:07 a. m.
I això no són les Rambles, oi?
By
Anònim, at 9:26 a. m.
con la crisis que hay, a fundir ese cobre...
By
Anònim, at 10:00 a. m.
les estàtues fan companyia als vianants, que sempre anem massa sols i massa ràpid enlloc. Petons de tardor.
By
Delfica, at 4:39 p. m.
A vegades em pregunto qui criteri fan servir per col·locar les estàtues per la via pública. A vegades n'hi ha cada una !!
By
mai, at 7:24 p. m.
@manu
no, no són les rambles... aquestes estàtues no es mouen ;)
@delfica
el plaer és anar enlloc passejant tranquil.lament
@mai
hi ha coses en aquesta vida que millor no saber-les mai ;)
By
Marta, at 8:09 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home