Des d'una capseta...

19 de novembre 2008

Detallets

Ahir em vaig deixar enredar per anar a veure "Qué tan lejos", una mena de road movie equatoriana (a la velocitat que passen les coses a l'Equador, això si, segons la meva acompanyant). La pel.lícula narra el viatge accidental de Quito a Cuenca de les dues protagonistes: Esperanza, una turista de Barcelona i Tristeza, una noia equatoriana.
En un punt de la pel.lícula, l'Esperanza es desperta, ressacosa, en una platja i es diu a si mateixa "Quin mal de cap...", per girar-se inmediatament cap a la seva companya en castellà. Un petit detall, una frase i una reacció senzilles i normals (i que, segurament, ningú més que jo va entendre en la petita sala del cine suís on era), i a mi que em va semblar enorme... ;)

Etiquetes de comentaris: ,

9 Comments:

  • Això si que es "tan lejos", l'arribar a copsar l'enorme significat de la llengua interior i la llengua de relació, en harmònica convivència gràcies a la capacitat que ens atorga el bilingüisme.
    Petons

    By Blogger Delfica, at 9:39 p. m.  

  • ningú més que jo va entendre en la petita sala del cine suís on era

    Ahí está el truco, este lo he pillado, es que no había nadie más viendo una peli ecuatoriana en el cine...

    By Anonymous Anònim, at 9:45 p. m.  

  • I segur q et vas anar a casa tota feliç.

    :)

    Les petites coses son les q ens fan grans

    By Blogger Saltinbanqui, at 1:34 a. m.  

  • petit i preciós detall que, com comenta la delfica, descriu perfectament la força de la llengua interior

    By Blogger òscar, at 10:33 a. m.  

  • Un gest, una mirada, un somriure són detalls que mostren l'ànim de la persona..saludus i que disfrutis d'aquesta ciutat tant exquisita que és Ginebra...saludus

    By Blogger Noctas, at 11:55 a. m.  

  • "Quin mal de cap..."

    Je...una frase que pot dir tantes coses diferents, segons el context...

    una frase i una reacció senzilles i normals

    Per desgràcia no tohom ho veu així...

    Ah...les avantatges de veure pel·lícules en versió original...Et permet captar aquests matisos...

    By Blogger Anna, at 3:51 p. m.  

  • Per un segon vas viatjar a Catalunya...
    Tristesa i Esperança. Suposo Amb dos caràcters diferents.
    Ara que tal com corren els temps i l'"alegria" que tenim per BCN, és paradoxal que la catalana es digui "Esperança".

    By Anonymous Anònim, at 9:12 p. m.  

  • I en aquesta petita sala ,no vas arribar a notar com de gran et senties ?

    By Blogger mai, at 9:29 p. m.  

  • De vegades el guionistes l'encerten ;-)

    By Blogger manu, at 10:36 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home