Barça 4 - Rayo 0

Partit en dimarts a les nou del vespre, jornada moguda de data... estàvem amples a l'estadi. Va costar arrencar, escapolir-se del marcatge un contra un del Rayo. Interessant veure com el Pep anava movent les fitxes (on juga ara l'Alves, darrera o davant??). I, coses de la perspectiva, des del meu seient semblava que la rosca de l'Alexis per 1-0 no entrava.

L'any passat el dia de l'aniversari del Barça en van fer cinc. Aquest any (mateix lloc, mateixa hora, rival molt diferent i climatologia també molt diferent) quatre per celebrar que el club en feia 112.

I com que hi havia bastant poca gent i vaig arribar prou aviat, vaig baixar a primera fila a veure l'escalfament. No havia parat mai massa atenció als detallets. Bon exercici.

Qui actua de capità sempre surt el primer

A veure què fa ara?

El jefecito la barrió

Criatures, no veieu que aquestes bambes llampants no lliguen amb el blaugrana? I que així veuen on sou d'una hora lluny?

Lunch

Yummy!!! :)

Avui hem aprofitat que el cel no era gris a l'hora de dinar perquè ens toqués una mica el solet camí del nostre frankfurt preferit, i hem celebrat el bon temps amb una cerveseta i una hamburguesa. Edició limitada totes dues: hamburguesa de ceps (xapata, hamburguesa de ceps i un ou ferrat, rien plus) i Fullers Past Masters (double stout) limited edition. Si, ens cuidem... algú ho dubtava?? :p

Barça 4 - Zaragoza 0

Després del partit un suec em preguntava "però... això és normal?", com que jo vaig trigar una mica a saber a què es referia, va matisar: "quatre gols, 80% de possessió, que el contrari no la vegi...???". Aaaaaaaah, això, i amb un mig somriure a la cara contestes... "doncs... si". I et miren amb cara de "guau!". I és que estem mal acostumats. Molt malacostumats. I que duri!


Del partit:
- Ara ja ni els afecta que els facin començar el partit "al revés", atacant a la Diagonal la primera part.
- Dos partits del Cuenca com a titular, o sigui que ja puc opinar: el nen pinta bé. Sempre és on ha de ser.
- Cada partit més fan de la mobilitat i onmipresència del Cesc.

Moviment a les bandes els primers minuts de partit... el Barça atacava a dalt i els fotògrafs van haver de córrer a canviar de porteria. Sembla que deu ser més fotogènic el Messi que la davantera rival ;)

Doncs si, a l'1-o el Piqué remata ben sol

Un més... ;) :p

London Postcards: Cows

Ara feia molts dies que no trobava vaques per fotografiar i pujar al blog. Segurament les últimes (com la majoria) deuen ser de Suïssa. Doncs a Londres en vaig trobar dues al capdamunt d'un restaurant al Borough Market (un altre must see amb majúscules, impossible marxar sense picar res de res!)

London Postcards: Snapshots

A room with a view... to the back yard ;)

A l'entrada del British. Fancy an icecream??

Un detall, al British

London Eye. Hi ha una cabina vergonyosa... ;)

The Thames

Tacita Dean @ Turbine Hall @ Tate Modern (un must, sempre)

Great weather, eh? Siguem positius, no vaig haver d'obrir el paraigua cap vegada!

London Postcards: Musicals

Una altra cosa que s'ha convertit en costum sempre que vaig a Londres, des que al viatge de fi de curs de tercer de BUP del profe de música ens va dur a veure l'Starlight Express (també ens va dur al 100 Club a veure el Chris Barber) és anar a veure algun musical al West End. Aquest cop en van ser dos, tot a última hora agafant les entrades el mateix dia: Rock of Ages i Priscilla Queen of the Desert.

Rock of Ages

Rock of Ages. Un musical ple de cançons rockeres dels 80 que fan que el públic participi, amb un argument previsible "noi coneix noia", un parell de personatges secundaris molt divertits que no seria el millor que he vist però que et fa passar una bona estona. Què pots dir d'un musical on la música que dóna pas a la mitja part és el Sweet child of mine?? ;)

Priscilla

I dissabte (remember, remember, the fifth of november) vaig anar a veure (per segon cop) Priscilla Queen of the Desert. L'any passat l'havia vist des del segon pis i aquest des de segona fila. La perspectiva canvia! ;) Ho fan molt bé, és una producció gran, rius i t'ho passes bé, el teatre acaba dret cantant i surts d'allà contenta. Recomanable, tot i que si a algú li fa gràcia que s'espavili, tanquen la paradeta el 31 de desembre.

Em queda pendent anar algun cop al teatre (sense musical). Algun altre cop! ;)

London Postcards: Ale

What do you want: ale, beer or wine?

Aquesta va ser la resposta rebuda quan vaig dir que no sabia què triar després que em preguntessin "Are you ok?" al The Craft Beer Co. La resposta? Ale.

Voltar sola té avantages, sobretot a l'hora d'improvitzar sobre la marxa sense que ningú se't tiri a la jugular per canviar de plans segons de quin cantó et vingui el vent... però no ajuda per anar a fer una cervesa. És d'aquelles coses que millor acompanyada. Tot i això vaig treure el cap per un parell de locals dels que havia sentit (bé, llegit) parlar bé per la varietat que tenien. El Cask (a tocar de la Tate Britain) i el The Craft Beer Co.

El primer em queia prop del B+B i també tenia bones referències pel que fa a la teca, i hi vaig acabar dinant dues vegades.

Cask

La primera vegada vaig provar-ne dues de fosques:
- Dark Arts, una Stout de Magic Rock Brewing
- Oxymoron, una Black IPA d'Otley Brewing

La segona, en ple festival de la cervesa noruega, en vaig provar una de cada una de les dues cases que tenien de barril... i va costar triar!
- Rallar Amber Ale, d'Aegir
- Fyr & Flamme, de Haand

Lunch... yummy!

The Craft Beer Co.

El segon estava ple com un ou en divendres a l'hora de sortida de la feina, tot i així, quam vaig demanar una ale i dir que la preferia dark, me'n van deixar tastar un parell i em vaig decantar per la Show Boat Brown Ale de la Camden Town Brewery, mentre parava l'orella a les converses al meu voltant, com un aparentment client habitual es queixava que "avui no hi ha res" (nah, només 37 coses diferents entre beers i ales) "només pale ales i porters".

London Postcards: Foyles

Un dels meus racons prefererits de Londres: la llibreria Foyles de Charing Cross Road. I no només perquè m'hi podria passar hores remenant llibres (que també, a las pruebas me remito... :p) sino perquè al Cafè que hi ha al primer pis, a part de dolços llaminers m'hi he trobat concerts sense esperar-m'ho alguna vegada.
I dijous passat va ser un dia d'aquests: després de estar-me una estona entre llibres (sort que a la maleta no n'hi cabien gaires, que si no! ;)) vaig pujar al cafè a gaudir d'un merescut berenar i fugir de la pluja que queia al carrer, la sorpresa, al cap d'una estona hi havia un concert: Antonio Forcione & Adriano Adewale, un guitarrista italià acompanyat per un percusionista brasiler, una barreja de jazz amb ritmes flamencs, africans, brasilers. Al principi l'home estava en plan una mica de guai, però la cosa va millorar bastant quan va deixar de promocionar-se i promocionar el disc nou i es van dedicar a "jugar" en una jam session que va fer les delícies del públic que omplia el local.

Berenant i fent temps. Carrot cake, yummy!! :)

Antonio Forcione & Adriano Adewale

Una senyora, a primera fila, pintant els músics durant l'actuació