Burocràcia sueca

El malson del(s) primer(s) mes(os) d’un expatriat: la burocràcia. Vet aquí la meva experiència amb la burocràcia sueca: és molt eficient i relativament fàcil, però si has de seguir tot el procés pot arribar a ser frustrantment lent.

Perquè us en feu una idea d’entrada, qualsevol gestió es pot resumir en “ompli aquest imprès i en dues setmanes trobarà la resposta a la bústia”. I, efectivament, en dues setmanes tens la carta de marres a la bústia... i a fer la següent gestió, amb el mateix procediment,... y tiro porque me toca!

Tot el sistema suec està centralitzat en el personnummer, una mena de número personal identificador que et dóna hisenda. I quan dic tot centralitzat vull dir que quan et canvies de casa, vas a hisenda a notificar-ho i la teva direcció queda canviada a tot arreu (des del banc o la seguretat social fins al carnet de fidelització del súper de torn... que no pots demanar fins que no tens el numeret de marres!).

Però no correm tant, abans de sol·licitar el número personal, s’ha de fer la gestió a immigració. Aquesta es pot fer online i, per sort, pels ciutadans de la Unió Europea és un mer tràmit: als dos dies t’arriba un mail dient que s'ha resolt el teu cas i t’arribarà una carta amb la resolució en un parell de dies (!!). Un cop t’arriba la carta, vas a hisenda a sol·licitar el número personal. Empleni aquest formulari amb les seves dades, deixi còpia de la documentació i, si, en un parell de setmanes rebrà el número per correu a casa. Quan li arribi porti’m aquest formulari de la seguretat social ple i vingui a demanar el document d’identitat suec.

Al cap de dues setmanes t’arriba el número en qüestió i vas a deixar el formulari de la seguretat social. I vas a tramitar el carnet d’identitat. Bé, de fet no, primer vas a pagar el tràmit i al cap d’un parell de dies (per estar segura que ells ja han cobrat) vas a fer el tràmit. Ah, i com a document identificatiu per fer-te el carnet suec, el DNI espanyol no val. Per alguns set sous per aquest tràmit en concret, malgrat que amb el DNI et pots moure lliurement per tota la Unió, et cal bé el passaport o bé algú que doni fe de la teva identitat (i que tingui carnet d’identitat suec, of course!). Mare de déu, en aquesta foto semblo terrorista directament, penso mentre la dona em diu que he quedat prou bé (a algú li calen ulleres, i jo les duia posades...). Ah, i a Suècia oficialment sóc més alta, iuju!!!. I si, ho heu endevinat, en dues setmanes li arribarà a casa una carta amb la que podrà venir a recollir el carnet.

I un cop tens el personnummer ja li pots enviar a la mestressa del pis que vols llogar (just in time!), pots anar a tirar els papers pel curs de suec per immigrants (ompli el formulari, i ja rebrà una carta a casa... nooooooo, aquesta vegada us heu colat, no és en dues setmanes... és en un màxim de tres mesos) i a obrir un compte al banc. Correcte, tu vas al banc, miri voldria obrir un compte... ompli aquest formulari... i en un parell o tres setmanes li arribarà una carta amb dia i hora per la cita per obrir el compte. Què esperàveu??